SON COM SON
No hi ha res de nou. El PP ha recuperat la seva clàssica tàctica de fer soroll, tensar i embolicar la troca. El parèntesi que varen voler instal·lar en Josep Piqué i en Francesc Vendrell a Catalunya s’ha tancat. S’ha evaporat –almenys de moment- la via civilitzada a casa nostre dels que volen circular per la dreta. Aquests darrers anys els vells sauris populars han basat la seva retòrica demagògica en la defensa dels valors més rancis del nacionalcatolicisme, en el “Espanya se rompe” i ara, de nou, en el tema lingüístic. I els demés som tan ingenus que piquem. Els fem cas i anem corrent al Parlament a presentar papers i resolucions per demostrar que s’equivoquen. I el cert és que s’equivoquen i automarginen convertint el tema de la llengua a l’escola en arma electoral. Però la resta de forces polítiques els donem massa importància, els sobrevalorem. I és precisament això el que desitgen. La gent del PP vol passar el rasclet i esprémer tots els racons “anti” del país i, amics meus, aquesta tensa polarització els afavoreix. El meu consell respecte el PP és molt simple: no els hi foteu cas en el tema de la llengua, es el que volen. Afirmem tan sols que son neofranquistes...es més pedagògic.
<< Home