CONTRA LA BARBARIE...VOTOS

ARTICLE DE CARLES NAVALES Diari de Girona

Semblava que després del “cara a cara” entre Zapatero i Rajoy podia donar-se per acabada la campanya electoral; ja només quedaven els mítings finals, que, com sempre, anaven a ser una afirmació de potència per a tots els candidats. Les enquestes continuaven amb el seu vaivé pendular: ara quatre punts d'avantatge per als socialistes, ara dos. L'humor habia entrat en campanya de la mà de la nena de Rajoy: que perquè nena i no nen; si és l'Heidi, l'avi Rajoy i Esperanza Aguirre Gil de Biedma la Senyoreta Rottenmeier i, el dubte, si Pedro és un dels quatre fills de Ruiz Gallardón o és Pelayo, el nét d'Aznar. En la profunda Castella, de la qual acabo d'arribar, els vells em deien, entre camús i camús, que votarien PP, però que preferien que guanyés el PSOE perquè Espanya s'enfonsés del tot i la gent reaccionés, i altre camús més. Mentre la resta d’Espanya s'expressava des del seu bipartidisme de granit, a Catalunya i Euskadi preocupació entre els partits petits pels dubtes entre els seus votants tradicionals, que, davant uns resultats molt ajustats, prefereixen votar socialista perquè Espanya sigui més respirable i quedi oxigen per a nacionalistes i esquerrans.I, l'altra cara. Durant la campanya electoral ETA va fer explotar dues bombes de baixa intensitat, que no van provocar ferits; alhora, la policia va detenir a diversos criminals de la banda terrorista, evitant atemptats mortals. El marcatge, en operació de màxima alerta i total col·laboració amb nostres Mossos, l'Ertzaintza i la policia francesa estava donant resultat. I va passar el de sempre. Si no podem matar als que estan vigilats, assassinarem a un humil ciutadà. I es van complir els pitjors vaticinis. A les 13,25 hores de divendres ETA va irrompre en la campanya electoral de l'única manera que ho sap fer: matant. Un militant de la Unión General de Treballadors i del Partit Socialista d'Euskadi, Isaías Carrasco, en presència de la seva família, va rebre cinc trets covards per part de dos criminals pistolers de la banda terrorista. A les 14,50 hores els metges certificaven la seva mort.Isaías tenia 43 anys, estava casat i era pare de dues filles de 17 i 20 anys i d'un nen de 4 anys. Els seus veïns el recordaran perquè sempre estava disposat a treballar pel seu barri en un lloc tan difícil com Mondragón, municipi bastió dels abertzales, el món d’ETA. Isaías va perdre el seu escó en les eleccions municipals de maig de 2003; en el moment de l'atemptat no ocupava cap càrrec públic i havia renunciat a dur escorta. Ara, com abans, era un bon obrer, que simplement intentava guanyar-se la vida treballant de cobrador en el peatge de Bergara, en l'autovia A-8, de la companyia basca Bidelan. I és que els covards sempre s'acarnissen amb els més febles: ara, Isaías Carrasco, és la víctima 519 de l'assassina ETA. Per a equilibrar, els cínics criminals, mataran abans que acabi la jornada electoral a altre obrer, del carrer i indefens, afiliat al Partit Popular? Esperem que no.ETA ha cridat a l'abstenció. Per a aconseguir-lo la seva campanya és clara: sembrar el pànic. Anar a votar significa derrotar-la en les urnes; i així serà. Quan un nen em pregunta què és la democràcia, sempre li dic el mateix, que en el passat la gent es matava en guerres per a imposar les seves aspiracions, però que al final va vèncer la civilització derrotant la barbàrie i preferim dirimir les coses mitjançant el vot. Avui, diumenge, ho demostrarem una vegada més: els bàrbars, no passaran!