DRETA DURA I PURA

Extrema dreta?

Fa un parell de dies, en un debat televisiu, un representant del Partit Popular es va fer l’emprenyat quan vaig afirmar que el seu partit era d’extrema dreta. El tertulià en qüestió associava el concepte d’extrema dreta a “la dialéctica del puño y las pistolas”, les pallisses i els aldarulls. Doncs no. El cert es que es pot ser d’extrema dreta i no practicar la violència física. Fins i tot es pot ser profundament carca i ser educat, melòman o poeta. La condició de “facha” no té per que anar sempre associada a la força o a la indumentària paramilitar. Si fem un petit exercici mental podríem arribar a catalogar com d’extrema dreta un munt de propostes i actituds que observem a l’entorn del procés electoral d’enguany. És d’extrema dreta, o no, el discurs sobre la immigració del PP? És d’extrema dreta, o no, l’anàlisi que fa en Rajoy sobre el terrorisme? I el tractament dels temes de la llengua? I els de l’avortament, els nacionalismes o la moral? Aquests darrers dies escoltem en boca del PP paraules i idees més properes a en Jean Marie Le Pen que a l’Angela Merkel.
Potser per això –i sense necessitat de violència, cops i sang- hom pot arribar a afirmar que el PP està més a prop de l’extrema dreta que molts dels seus col·legues conservadors europeus. Es una pena.