MANTENIR EL RUMB

L’empat electoral es confirma

Més que roent comença aquesta campanya electoral, que promet ser la més renyida de la nostra història democràtica. Després de sonar el tret de sortida, la Cadena SER (gens sospitosa d'antisocialista) ens dóna el primer pronòstic mitjançant el seu popular Pulsómetro: el PSOE guanya en vots, però el PP pot guanyar en diputats. Dit al
detall: el PSOE, que el 2004 va arribar al 42,6 dels vots i 164 escons, avui es quedaria en el 41,5% i entre 155/164 escons; mentre el PP, que el 2004 es va quedar en el 37,6% i 148 escons, ara pujaria fins al 40% i entre 158/161 escons. En resum, els socialistes guanyen en vots per un punt, però els populars poden superar-los en escons.
Estem davant d'un clar empat.Així les coses, el PP camina crescut. No li ha significat cap desgast l'espectacle Gallardón-Aguirre, com ja pronosticàrem des d'aquí, i el seu electorat vol guerra. O sigui que més fusta perquè la locomotora continuï accelerant. I, com és de suposar, les primeres palades de combustible amb fusta catalana: el PP anuncia al so de bombo i
platerets que està disposat a revocar els 34.500 milions d'euros per a Catalunya que el president Zapatero s'ha compromès per compensar un dèficit històric d'inversions en infraestructures. Era d'esperar, però millor que ho hagin dit clar. De fet no és més que donar continuïtat al que fou el Pacte del Majèstic entre el PP i CiU, que va significar durant els quatre anys d'Aznar que la suma d'inversions a Catalunya fos inferior a les que hem tingut en tan sols un dels anys del govern Zapatero.Primer, la demanda perquè el tribunal Constitucional es carregui l'Estatut d'autonomia; després l'anunci d'escoles on l'ensenyament s'imparteixi en castellà; pel mig, l'obstruccionisme perquè es desenvolupin les obres de l'AVE; i, ara, la grossa: no a les inversions acordades entre els governs dels presidents Montilla i Zapatero.En l'haver socialista, el bon paper que va fer el ministre Pedro Solbes davant Pizarro, la gran esperança blanca del PP. Fins i tot la premsa de dretes ha reconegut, i amb bastanta cruesa, que el tità de les finances no va arribar a la sola de les sabates del més humil titellaire. Ara l'expectativa se centra en el cara a cara del dilluns entre els dos primers espases: Zapatero i Rajoy.A Catalunya les coses no estan tan bé com voldríem. Mentre les enquestes donen al voltant del 70% de participació en el conjunt d'Espanya, aquí ens podem quedar bastant per sota. El nostre abstencionisme perjudica principalment als socialistes, que podrien perdre diputats, també a CiU i ERC, i menys a ICV; no obstant això el vot al PP es manté fidel, el que fa que augmenti en percentatge, i, per tant, en diputats.Si bé és cert que els atacs del PP a Catalunya estan sent decisius perquè el seu vot augmenti en la resta d'Espanya; no és menys cert que una participació massiva a Catalunya seria la resposta que fulminaria la possibilitat de victòria de l'atacant. Serà així?Els pròxims quinze dies seran com els de la navegació d'un vaixell en mars tempestuosos. Caldrà baldejar molta aigua per a mantenir el rumb. Però el que és innegable és que el dia 9 de març les naus, delmades o no, arribaran a port. Quan les coses venen així i d'aquesta manera, l'únic clar és que un sol vot val més que un diamant dels grossos: pot decantar la victòria.
Carles Navales.

Diari de Girona