JORDI PUJOL VOL TORNAR

Ara no toca

Deien que en Jordi Pujol s’havia jubilat i, que a partir d’ara la seva feina consistia tan sols en donar vida a una Fundació de la que ell n’és l’ànima i, a repartir consells i profecies en format de conferència. Doncs no. Tot sembla indicar que vol seguir en el pont de comandament i que no confia suficientment en els seus successors. Ja ho veuen, opina cada dos per tres i les seves paraules, a ulls dels observadors, indiquen clarament dues coses. Una, que a CDC no hi ha prou lideratge polític i moral per fer front als adversaris, i marcar amb nitidesa un rumb a seguir, una estratègia. L’altra, que davant els desitjos i promeses d’en Josep Anton Duran i Lleida, la sang li vull i no pot restar indiferent. Aquests darrers dies no ha estat gens edificant l’espectacle que CiU ha ofert sobre la conveniència, o no, d’entrar en un hipotètic i futur govern socialista encapçalat per en Rodríguez Zapatero. Històricament l’ambigüitat ha estat una de les característiques de CiU però, els temps canvien i potser avui, ara, com li agrada dir a l’expresident: això no toca. Renovar-se o seguir, poc a poc, morint.