UNS PIQUEN COM CRIATURES, ALTRES...

La cultura del “Depèn”

Ahir es va discutir al Parlament de Catalunya una moció sobre el traçat de l’AVE per Barcelona. El debat era una reposició extemporània d’un tema tractat ja fa un parell de mesos al Consell Plenari de l’Ajuntament de la Capital Catalana. Els posicionaments dels grups varen ser els mateixos, i la votació final va reflectir un resultat similar a l’obtingut al consistori. Però, aquesta votació –que no afecta a l’execució de l’obra per raons competencials- té múltiples lectures. CiU va tramar un parany polític per a que ERC es “singularitzés” votant diferent que la resta dels grups que donen suport al govern català, i ho va aconseguir malgrat que la seva victòria hagi estat pírrica. Però, això no va ser el més interessant de la sessió parlamentària d’ahir, si no que ho fou la intervenció del portaveu socialista, en Miquel Iceta, quan va explicar que després de que en Jordi Pujol parlés de la cultura del No, alguns grups polítics practiquen sistemàticament la cultura del “Depèn”. Doncs sí, alguns prenen postura davant els grans temes del país en funció de si estan en el govern o en l’oposició. Aquesta actitud té un nom prou conegut, i se’n diu oportunisme. Les lleis importants o els gran acords d’infraestructures requereixen posicions fermes i raonades. No poden estar sotmeses a plantejaments tacticistes. En la discussió sobre el tema de l’AVE que ha de travessar Barcelona s’ha visualitzat qui treballa amb rigor i qui, en canvi, prima l’interès partidista. La cultura del “depèn” empobreix la política del país, i, malauradament, CiU la practica.