NO BADEM!

No m’agraden les simplificacions. En política el matís és molt important, perquè darrere de cada proposta o decisió hi trobem tot tipus de condicionants, ideologies,pressions o exigències del ciutadà. Als dirigents polítics els exigim capacitat de pacte i síntesi. Els demanem mà esquerra i habilitats per navegar sota les tempestes. És lògic que així sigui. Però. hi ha moments en democracia que cal definir-se amb claretat. Hi ha moments on el que succeeix pot marcar en un sentit o altre el cicle històric d’un país. Crec que estem en un d’aquests moments especials. Les eleccions del dia 9 de març són tremendament importants per a Catalunya. Algú pensarà que això és un tòpic que es diu sempre, però no. En aquesta contesa ens hi juguem diverses qüestions. Si guanyaRodríguez Zapatero l’Estatut d’Autonomia català es desplegarà com està previst i s’avançarà en l’autogovern. Si tot va bé, aconseguirem majors quotes de benestar. Però, no en tingueu cap dubte, si Zapatero perd el govern, la regressió està servida, no sols en el terreny estatutari, sinó també en el dels drets i les llibertats.
He dit anteriorment que no m’agraden les simplificacions. Cert, però la tria s’ha de fer, inevitablement, entre Mariano Rajoy i Rodríguez Zapatero. Qualsevol altra opció està comdemnada a ser, en el millor dels casos, simplement complementària, o en el pitjor, crossa del PP. A hores d’ara no hi ha res decidit. Tot s’ha de guanyar. Us encoratjo, donc lluitar com mai per l’única opció de progrés realista que es presenta aquest mesde març, la socialista. Confiem en Carme Chacón i el seu equip. Creiem que elmillor que li pot passar a aquest país és que en ZP presideixi, de nou, el governd’Espanya. No s’hi val a badar.