MES SOBRE ORIOL PUJOL I ELS BARRETS

Més sobre “barrets”

Ahir en Toni Soler dissertava a les planes de La Vanguardia sobre la por al llenguatge i la “hipòcrita” reacció socialista davant les paraules de l’Oriol Pujol, quan va manifestar –crec que desafortunadament- que el Govern era una “casa de barrets”. No és el primer cop que l’Oriol es fica en un embolic semàntic. Fa pocs mesos també va provocar polèmica en parlar de bous i bèsties grosses. Potser té raó l’amic Soler quan diu que la crítica a la insolència ens fa oblidar sovint la incompetència, i aquest fet ens aparta del fons de les coses. No ho discutiré. Però, em permetran amics lectors fer una breu consideració: CiU no és una coalició de segona categoria, és el principal partit de l’oposició. L’Oriol no és el portaveu d’un grupet marginal, ho és del partit que més anys de govern té acumulat en el seu full de serveis i, aquest fet obliga i exigeix un cert control d’allò que es diu i es fa. Perquè? Doncs molt senzill, perquè més enllà de l’allò políticament correcte hi ha el missatge encriptat, la interpretació i pistes de futur de tot tipus.
Però, per damunt d’aquestes consideracions generals n’hi ha d’altres de personals. El perfil d’un polític no es dibuixa de la nit al dia. Generalment és fruit d’una sedimentació continuada, d’un cúmul de paraules, accions i actuacions. L’Oriol és a les files de CDC, a l’igual que en Rull i molts altres, un polític capaç i amb futur. A les seves mans està configurar el perfil que vol fer arribar a la ciutadania. Això tindrà lloc en funció de les seves paraules, dels seus gestos i del seu llenguatge. No es tracta doncs de tenir por a parlar si no de dir el que convingui dir pero amb rigor i responsabilitat. Tots som propietaris de les nostres paraules –i per elles ens jutgen- però, quan parlem en nom d’altres cal mesurar-les.... Sense por.