OLIVES BLANQUES I NEGRES

Sobre “el pinyol”

Algun analista ha dit que l’Artur Mas ha diluït “el pinyol” de CDC bastint una direcció amb quatre cares, intentant aconseguir que la cúpula dels nacionalistes conservadors esdevingui més esponjosa. Sí, voluntat no li falta al bon Artur però, la tasca no és fàcil. Amb el pinyol es poden fer un munt de coses. Una, empassar-se’l estirant el coll i esperant que la panxa o l’estómac no se’n ressentin. Dues, rosegant-lo bé, del dret i de l’inrevés, intentant treure-li tota la substància que encara pugui dur enganxada. Tres, dipositar-lo discretament sobre la forquilla i situar-lo mig amagat en un raconet del plat o, quatre, posar els llavis en posició de xiular i empenya’l ben lluny. Ell sabrà com ho pensa fer.
La creació de noves estructures partidàries en les que els càrrecs de direcció i representació compten amb diversos aspirants, acostumen a generar tensions i no poques filtracions periodístiques. Però, aquest és un problema intern de CDC que haurà de resoldre en el seu congrés i sobre el qual no penso opinar –no fora cas que algú dels al·ludits esdevingués sospitós de ser un submarí socialista-. Ara bé, el que sí li podem demanar a CDC és una actitud responsable, constructiva i de col·laboració lleial amb el Govern, per tal d’assolir un bon finançament i el desplegament òptim de l’Estatut.Exercir d’oposició no obliga a estar contra tot. Cal saber discernir responsablement entre el que és i no és bo pel país.