ANDORRA I EL PRIMER DE MAIG

Avís a navegants

Ahir els carrers i places de moltes ciutats del món es varen omplir de manifestants amb motiu del primer de maig. De manifestacions n’hi va haver de tots els colors i intensitat, des de les que acabaren amb enfrontaments violents com les de les Filipines o l’Istambul, passant per les lúdiques del països nòrdics, a les de casa nostra sota la preocupació de la desacceleració de l’economia.
A Barcelona milers de treballadors van sortir al carrer convocats per CCOO i UGT per tal de reivindicar que els salaris no es vegin afectats a la baixa. En els parlaments dels diferents líders sindicals s’ha explicitat un seriós advertiment adreçat al món polític i sindical. Els treballadors no estan disposats a pagar els plats trencats de la recessió d’un model econòmic egoista del que només es beneficien uns quants. Així les coses fora convenient que el món empresarial, i tots aquells que acostumen a riure’ls les gràcies i menystenen les reivindicacions obreres, prengui bona nota de l’advertència dels sindicats.
I si això fora poc, en aquest primer de maig també s’ha posat de manifest la manca de llibertats sindicals a Andorra. Sí, sí, aquest simpàtic país veí de parla catalana manté muts els treballadors. Potser caldria ser una mica més solidari i exigir que algú estiri de les orelles als mercaders dels Pirineus. No creuen?