PER QUÉ NO ?

Visca Chacón!

M’agraden les imatges de la Carme Chacón passant revista a les tropes espanyoles. M’agrada escoltar la veu d’una dona adreçant-se a un capità tot dient-li seriosament: “capitán, mande firmes” i, instants després, veure com un munt de soldats colpegen el terra amb el taló de les seves botes. Ja ho sé. Després d’aquestes línies alguns, demagògicament, em titllaran de militarista, bel·licista i quatre coses més. Tant se val. Fa goig veure una dona com la Carme adreçant-se als militars amb tant de respecte com fermesa i autoritat. Els he de dir també que em plau moltíssim la decisió del president Zapatero de situar una catalana al front del Ministeri de Defensa. Em plau, fonamentalment, per un parell de raons: Primera, perquè la Carme és dona i en ZP torna a exercir amb valentia la seva autoritat, conscient de les crítiques a les quals el sotmetran per la seva “radicalitat democràtica”. Segon, perquè les crítiques dels seus adversaris, per exemple les d’en Duran i Lleida, sovint traspuen masclisme, gelosia o enveja i així queden retratats.
El nomenament de la Carme Chacón com a ministre de defensa és un pas endavant més en el camí d’aconseguir canviar un munt d’esquemes alimentats per les dretes d’aquí i d’allà. O no?