SATURATS DE TONTERIES

Gelosia o ironia

Mentre els governs van posant en marxa mesures de tot tipus per vèncer els efectes de la sequera, sembla ser que alguns polítics de l’oposició van perdent l’oremus per aconseguir una paraula amable del president Zapatero. Ho hem pogut comprovar en el debat d’investidura. El president del govern espanyol va repartir respostes amables a tort i a dret. Ep! Compte! Potser va fer una excepció amb algun que altre maximalista però, en general, el seu to va ser força cordial. Tan cordial que des dels rengles convergents s’ha volgut interpretat la palmadeta a l’esquena d’en ZP a en Duran dient-li: “vale Duran, ya te miraré lo del Ródano” com una victòria de les tesis nacionalistes enfront d’un pèrfid tripartit que es resisteix, inexplicablement, a omplir el territori de canonades i ciment. Doncs no, el que preocupa i ocupa al govern català i espanyol és com resoldre els perills immediats, com garantir aigua potable a la ciutadania si els nivells dels pantans ens aboquen a una situació crítica. I per reblar el clau, el meu estimat Oriol Pujol, fent una tombarella mortal en el circ de la política arriba i ens diu que en José Montilla té un atac de gelosia. Que no, Oriol, que no! Que en ZP és un crac en l’art de donar palmadetes a l’esquena al bonàs d’en Duran fent-li creure que ell és l’heroi de les balances fiscals i que, abans de 15 anys, quan sigui ministre, beurà aigua mineral envasada en el Roine. Una cosa és gelosia i una altra ironia.