TEMPS PER UNA TRIPLE AMBICIO

Temps de congressos

Abans de l’estiu es celebraran els congressos dels principals partits polítics de casa nostra. El cert és que no tots tindran les mateixes característiques. Uns serviran, o haurien de servir, per dilucidar qui aconsegueix una majoria suficient per exercir com a líder i fer un equip de col·laboradors lleials; altres, per confrontar projectes i intentar fugir del desgavell discursiu i de les seves accions erràtiques. Així les coses tot sembla indicar que el congrés menys conflictiu, tranquil i propositiu serà el del PSC. Doncs sí però, també serà el que haurà d’entomar majors exigències de responsabilitat política. El president Montilla ho té clar i així ho va manifestar en el darrer Consell Nacional del PSC dient: “els ciutadans ens han traslladat la responsabilitat de representar i liderar el catalanisme polític”. I així haurà de ser, no sols pel mandat expressat per les urnes, si no també per la pèrdua de pes polítics de la dreta catalana i dels socis governamentals. A hores d’ara cap força política catalana ofereix tanta estabilitat com la socialista. És fonamentalment per aquesta raó que els reptes del PSC i del seu congrés van més enllà de picabaralles internes. El PSC va per feina. Vol consolidar-se com l’eix vertebrador del catalanisme social i federal. Avui el PSC està en condicions d’interpretar la realitat de Catalunya, afrontar els seus problemes, reptes i aspiracions. Pretén erigir-se en un instrument útil al servei dels ciutadans. Mentre uns preparen congressos per aclarir-se, altres exposen una triple ambició: la social, la nacional i la federal.