PER A VENEDORS ...

Chikiliquatre

Quina pau! Quina tranquil·litat! No m’ho puc creure. Durant mesos i mesos hem estat sotmesos a la lectura –quasi obligada per saturació de l’espai periodístic- d’articles i columnes parlant-nos del que li convenia a Catalunya, del famós “català emprenyat”. Finalment podem respirar. El monotema s’ha acabat. Molts dels venedors de trencadores estratègies autodeterministes s’han pres unes vacances forçoses intentant comprendre el misteri dels resultats electorals. Ja se sap, el temps ho cura tot. Potser després de Setmana Santa, o d’aquí a un parell de mesos, quan s’escalfi el tema del finançament o de l’Estatut tornaran a la càrrega. Però... Què fer mentre tant? Com distreure a un personal que ja desconfia de l’adveniment del Messies? Doncs, permeti’m un consell. L’articulista desconcertat o desvagat pot escriure sobre el Chikilicuatre. A fi de comptes és un producte català que tindrà la virtut de rebentar les audiències a televisió. Però no. Quina por! Algun il·lustre periodista ens dirà que potser li manca pedigrí, que la seva estètica no és prou catalana o que el seu nom esdevé “xteli”... Potser el seu pecat mortal es haver nascut a Cornellà.