QUI HA DE DEMANAR PERDÓ ?

Demanar perdó?

Avui tothom comenta el debat d’investidura. Em sembla bé. És un tema d’actualitat i, com és lògic, els líders polítics i els mitjans de comunicació han de dir la seva al respecte. Però, ahir l’expresident Jordi Pujol, sempre tant actiu, va fer unes declaracions que mereixen ser comentades sense mal humor. En Pujol ha afirmat sense embuts que la Llei de Memòria Històrica “s’ha fet de manera sectària” i que “ningú a la Generalitat ha demanat perdó pels capellans, carlins, monges i franquistes assassinats durant la guerra civil”. Vagi per endavant que tota violència i assassinat és condemnable vingui d’on vingui però, lamento haver de recordar-li al senyor Pujol dues qüestions:
1a. El vencedors de la guerra civil, els franquistes, varen homenatjar i recordar de manera permanent fins a la mort del general Franco les seves víctimes, al temps que ocultaven i silenciaven la sort de republicans, llibertaris, demòcrates o comunistes. A aquests se’ls negà l’honor i el valor, i no poques famílies dels vencedors varen rebre ajuts i privilegis per part del règim.
2a. El senyor Jordi Pujol ha estat president del Govern català més d’un vinteni. Per què no va fer el que ara reclama?
Al Parlament de Catalunya varen ser els grups d’esquerra, i no CiU, els que presentaren resolucions demanant la restitució del record, l’honor i el bon nom de republicans, demòcrates, maquis, sindicalistes i maçons. I, la veritat sigui dita, sovint CiU no reaccionava amb comoditat davant d’aquestes propostes. Per què?