SIRERA - NEBRERA - ALBERTO...ALICIA ! ! !

PP: Salomó no és solució

Malgrat la decisió salomònica presa al carrer Gènova, el president del PP català, en Daniel Sirera manté la seva candidatura per seguir al front del partit. Valent el xicot. Diuen també que la manca d’acords, o de pactes estables, entre els tres aspirants ha forçat una decisió in extremis de la direcció nacional popular en proposar la senadora Alícia Sánchez Camacho, com a nova presidenta. D’acord, acceptem per uns instants que la llista “unitària i d’integració” (així la nomenen) veu la llum verda i aquest cap de setmana tot són flors i violes, aplaudiments i abraçades. Però... I el dia després? La senyora Camacho no és presenta al Parlament de Catalunya ni podrà polemitzar amb el president Montilla. Qui ho farà? Qui serà el rostre visible, l’adversari, el competidor no sols del president, si no d’en Mas i de tots els altres? Com es pot competir i fer oposició seriosa amb un dirigent parlamentari que ha estat degradat? Qui farà cas a un president de grup que no és acceptat pels seus propis companys de formació? El PP té, a casa seva, un greu problema.
Una decisió salomònica pot aconseguir pacificar el jardí popular; d´acord, però devalua el paper polític dels seus dirigents portant-los fins la difuminació. El ciutadà percep que darrera d’aquestes decisions no existeix una síntesi política ni un conjunt d’idees complementàries si no, malauradament, tant sols salvavides personals.