PER LA MOBILITZACIÓ CONTRA ELS MERCADERS

Del maig de 68 al de les 65 hores

un autèntic torpede contra la línia de flotació del pensament socialista i la doctrina social de l'Església "Maig de 68 va significar un gran canvi en les formes de vida d'una joventut que mitjançant la revolta va confirmar la seva autonomia individual i civil, i un important avanç en els drets socials dels francesos. Els efectes es van estendre a tota l'Europa de llavors, mentre als Estats Units i Mèxic succeïa el mateix en la Universitat. Ara es compleixen els 40 anys d'aquell 68. La commemoració l'han brodat Sarkozy i Berlusconi desbloquejant la proposta anglesa d'estendre la jornada laboral de 35-40 hores a 60-65 hores a la Unió Europea. Just les antípodes d'aquell memorable mes de maig. Estem vivint un canvi de 180 graus.Manuel Castells, en el llibre La transformación del trabajo editat per la revista La Factoria, deia el 1999 que "en el fons, el somni del capitalisme informacional és treballar amb tecnologia del segle XXI i mà d'obra del segle XIX. Però la mobilització de la societat pot canviar el procés i imposar la prioritat dels valors humans sobre els valors estrictament econòmics". Els fets van donant-li la raó; toca que la societat és mobilitzi.Al setembre, el Parlament europeu haurà de decidir si accepta, modifica o rebutja la Directiva de l'horror, com la qualifica encertadament el professor José Luis López Bulla en el seu bloc (http://lopezbulla.blogspot.com/). I és que es tracta d'un autèntic torpede contra la línia de flotació del pensament socialista i la doctrina social de l'Església.El Partit Socialista Europeu i el Partit Popular Europeu (de pensament social cristià) posaran a prova si encara es fonamenten en la doctrina social que cadascun d'ells ha mantingut sempre; de ser així la Directiva de l'horror serà derrotada.El que se'ns planteja és tornar a un sistema de relacions laborals del segle XIX, quan el Dret del Treball era una il·lusió. Avui, el sindicalisme és l'única organització social amb capacitat legislativa: quan un acord, sigui d'empresa, regional o nacional entre sindicats i empresaris, se signa, adquireix rang de llei, i a partir d'aquí, i de les altres normes existents, es desenvolupa la jurisprudència i el Dret. La pretensió de Sarkozy i Berlusconi és que la jornada pugui allargar-se fins a 65 hores mitjançant un acord individual entre cada treballador i el seu empresari, amb el que desapareix la intervenció de les organitzacions patronals i sindicals, i es preval la volta a la selva, doncs la desregulartzació de la jornada té, per primera conseqüència, la desregularització del salari. La resultant és clar: en les grans empreses i en l'administració, on el sindicalisme és fort, podrà parar-se la envestida, però en la petita empresa, i gran part de la mitjana, el treballador no tindrà més remei que acceptar allargar la seva jornada per a millorar el seu salari a un preu inferior de l'hora extra; el cas del mileurista és el més clar.Si el Parlament aprova la iniciativa dels ministres de Treball, la directiva facultarà als Estats a modificar la seva legislació i, la veritat, si hi ha països -com Espanya- que es neguin a aplicar-la, la conseqüència serà la deslocalització d'empreses i la inversió en països amb major precarietat.El "no" irlandès al tractat de Lisboa; la jornada de 65 hores; … Europa està embussant-se políticament i socialment des del rebuig francès a la Constitució europea, però, això sí, l'opacitat dels mercats financers segueix sense regular-la ningú.

Article de Carles Navales al Diari De Girona