La fi dels discursets?
En els darrers temps sectors econòmics de l’anomenada societat civil catalana s’han fet un fart de demanar aeroports, infraestructures, inversions i lideratge per aconseguir fer avançar a bon ritme el país. A tots ens han semblat bé aquestes peticions, les hem aplaudides entusiàsticament. Per què quan hi ha possibilitats reals d’escombrar cap a casa -com és el cas de la venda del Grupo Zeta o d’Iberia, per exemple- ningú des de Catalunya, amb poder econòmic, pren la iniciativa i lidera l’adquisició de tot allò que ens podria interessar des d’un punt de vista “nacional”?
Els països no es fan només d’intencions i bones paraules si no també d’accions decidides. S’ha de passar de la retòrica a l’actuació. No fos cas, com deia el filòsof, que ens emmirallés tan sols l’estètica.
<< Home