MAS RUMBO AL RIO ...O NO

El rumb convergent

En Mariano Rajoy i la seva gent han mogut fitxa. Les conseqüències dels seus moviments no s’han fet esperar. Uns en contra, els dels sectors nacional-reaccionaris del PP i algun que altre mitjà de comunicació; altres a favor, a la sí del mon empresarial i dels cercles que somien amb una dreta dialogant i constructiva. Però, la recerca del centre perdut per part de la gent de Don Mariano també té conseqüències polítiques en l’àmbit governamental. Abans d’ahir, el president Rodríguez Zapatero, en la clausura de les Jornades del Cercle d’Economia, va convidar el PP a pactar rellevants qüestions d’Estat. Concretament va parlar de la lluita contra el terrorisme; la reforma de la justícia i la renovació del Consell General del Poder Judicial i del TC; el tema de la presidència espanyola de la Unió Europea i d’un pacte de caràcter social per mantenir les pensions. L’evolució interna del PP permet ser optimista pel que fa al clima polític que es preveu en la legislatura que tot just acaba de començar. Ara bé, hi ha d’altres variables en la política catalana i espanyola que caldrà contemplar per saber, de cert, el caire que prendran els esdeveniments. Una d’aquestes variables –més enllà de l’embolic d’ERC- serà conèixer quin rumb prendrà CDC i cap on pensa evolucionar. Si ho fa seguint el seu discurs clàssic que combina ambigüitat, possibilisme i retòrica, això pot ser un camí de rosses beneficiós per tothom i pel país. Si triomfen les tesis del :fot-li canya! i camp a través, prendrem mal.Doncs sí, seria una pena que avui que el PP inicia el camí de la serenitat, altres caigueren en l’aventurerisme més gratuït