El blog d'en Joan Ferran

10.7.08

SUPER PERIODISTA




Bolaño

L’Antoni Bolaño ha presentat la seva dimissió al president José Montilla mitjançant una carta on diu que ho fa per raons estrictament de caire personal. A la mateixa missiva reitera la seva lleialtat al projecte polític del govern catalanista i d’esquerres. Des del seu famós incident amb el periodista de la Vanguardia, en Jordi Barbeta, en Bolaño ha estat a l’ull de huracà. Aquells que durant més de vint anys varen utilitzar tots els instruments que tenien al seu abast per posar-los al servei d’un us partidista de la informació, no han parat d’atacar-lo. Abans d’ahir, sense anar més lluny, el grup de CiU encara sol·licitava la compareixença del senyor Bolaño al Parlament per sotmetre’l a un torn de preguntes “ben intencionades” respecte a una suposada utilització partidista del seu càrrec. La doble moral, la hipocresia d’aquells que no dubtaven en fer informes i obrir fitxes sobre els professionals no addictes al pujolisme, ara gosen parlar-nos d’un suposat “estil Bolaño”. Bé, potser ara tindran un pinyol entre les seves dents per rossegar. Sí, en aquest país encara hi trobem sepulcres blanquejats preparats per practicar l’obstruccionisme a la ràdio televisió pública del país i perseguir al personal. Sí, aquests són els que amb una rialleta s’atreveixen a pontificar sobre la desnacionalització , la llibertat d’expressió o la professionalitat dels mitjans públics,etc...
Segur que les formes d’en Bolaño no eren elegants ni políticament correctes. Segur que moltes crítiques que se li formulen poden ser certes... però ell era, i és, una persona clara, contundent i diàfana al servei d’un país. En Bolaño és l’antítesi de l’hipòcrita que embolicat en la bandera menja hamburgueses mentre esnifa ratafia patriòtica al dictat. Es aigua clara.