ARTICLE DE SALAH JAMAL

Sempre recordaré amb afecte aquell gest coherent i lúcid del Sr. Heribert Barrera. Fa vint anys la junta directiva de l'Ateneu Barcelonès que ell presidia em va invitar a debatre amb un prosionista i nacionalista català de quita y pon sobre el conflicte palestino-israelià, que aleshores, la primera Intifada palestina del 1989, estava en el seu punt més dramàtic.EL SECRETARI DE L'ATENEU ENS CONVOCÀ tots dos per acordar els detalls i posar un títol al debat. Suggerí La situació actual del conflicte palestino-israelià, que el meu adversari rebutjà dient que els protagonistes són els països àrabs i Israel i que els palestins no són més que un ramat de beduïns. Així negava el dret a l'existència d'un poble... El càndid secretari, pressionat per la poderosa influència d'aquell personatge, publicà el debat amb un títol que ometia qualsevol al·lusió a Palestina. Immediatament vaig anar a exposar la qüestió a l'honorable Barrera que, a l'instant, pescava al vol el que jo argumentava. Enèrgicament, demanà al secretari rectificar el títol incloent-hi el nom de Palestina i remetre'l de nou a la premsa. Barrera murmurà: "Si no som solidaris amb els pobles oprimits perdrem la nostra essència de republicans i d'esquerra".M'ADREÇO A LA MILITÀNCIA: ON SÓN ARA aquells valors solidaris de l'esquerra venuts pels líders que varen succeir en Barrera? Aquests creuen com beneits que és més rendible arrambar-se a l'ombra dels poderosos israelians que solidaritzar-se amb el poble palestí, encara que això sigui a costa de buidar el partit dels valors d'esquerra i de simpatitzants... Tot comença amb una senyora neocon que, per promocionar-se a si mateixa, feia servir el nacionalisme com un clínex i freqüentava més la COPE que el seu escó a Madrid. És sorprenent que mentre la societat catalana i l'europea en general, segons les enquestes, està descobrint la naturalesa feixista de l'Estat d'Israel, els tres líders actuals d'ERC, rivals per ocupar la poltrona del partit, menyspreen el gruix de la propalestina militància i s'apressen a manifestar lloances prosionistes. Vegem: mentre el que es vanta d'ésser el més independentista de tots anima els catalans a emular els psicòpates i ultrafeixistes colons jueus a Palestina, el senyor Puigcercós, al·lucinat pel que passava a Kosovo, diu a València que els catalans hem de tenir com a referència i aliats Israel i els Estats Units, és a dir, hem de construir murs, realitzar neteja ètnica, etc., i per acabar-ho d'adobar tot el senyor Carod lloa l'Estat d'Israel com a exemple en matèria de tolerància i llibertat.EL VICEPRESIDENT DEL GOVERN CATALÀ no s'ha assabentat del que deia el premi Nobel de la pau del 1984, el bisbe sud-africà Desmond Tutu, que assegurava que l'apartheid israelià contra els palestins supera el que hi havia a Sud-àfrica. El senyor Carod ho arregla tot donant als "rodamons" palestins 400.000 €.AMICS MILITANTS, ELS PALESTINS reivindiquen de la comunitat internacional justícia i drets polítics i no 400.000 miserables euros donats per la Generalitat. Aquesta donació i altres serveixen per eximir-se de responsabilitats i, a casa nostra, ha servit perquè una dona venjativa i trànsfuga, que ara va de defensora dels contribuents, saldi comptes amb vosaltres.PER CERT, LA SETMANA PASSADA ES VA organitzar un sopar míting que oferia l'ambaixador israelià i presidia el senyor Carod. M'agradaria que algú de vosaltres demanés al vicepresident que pregunti això a l'ambaixador de l'Estat modèlic: amb quines raons es prohibeix, cruelment, a centenars de palestins, malalts de càncer, sortir de Gaza per rebre tractament mèdic? D'aquests ja han mort 258 nens amb noms i cognoms, i amb reportatges i informacions periodístiques.
Salah Jamal / Metge i historiador