ALGUNS ES CREUEN CAP DE LLEO....

Patriotisme i egolatria

En temps d’incertesa les alternatives messiàniques i els productes que tot ho curen creixen com els bolets. En temps de crisi social, moral o econòmica, neixen propostes, ungüents, religions i mil sectes disposades a oferir a l’individu camins alliberadors, paradisos susceptibles de fer-lo oblidar els seus patiments a la terra. Quan els paradigmes trontollen els aprofitats fan travesses. Aposten indistintament al roig o al negre per guanyar a qualsevol preu.. Quan la retòrica i el discurs dels grans mites –sovint falsos- s’afebleix, els vividors s’esforcen en construir-ne d’altres per surar sobre les angoixes, les pors i les esperances de la gent. Els predicadors de fal·làcies impossibles surten al carrer cada cop que la societat dubta, cada cop que baixem la guàrdia. Hi ho fan apel·lant als sentiments, l’estomac o als instints. De vegades el motiu és la raça i els nouvinguts, altres la religió, sovint la nació... Ens parlaran de patriotisme i dignitat, escriuran manifestos, donaran conferències... Legítim tot plegat; fins i tot acceptable que critiquin els fins ara germans de pensament. No passa res La democràcia ho admet gairebé tot però els nostres diccionaris defineixen, amb encert, el significat del mot egolatria.