SOBRE LA RÀDIO I TELE PUBLIQUES I....

Albert Sáez ha deixat voluntàriament la presidència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Diu que ho fa per raons professionals. Segur que sí. La presidència de la CCMA no és cap caramel. La responsabilitat és gran i les pressions moltes. Quines? Doncs moltes, de dins de l’ens però també de fora. Del món empresarial, del món polític,... Albert Sáez ha demostrat fins el dia d’avui un tarannà dialogant, comprensiu, obert,... Ha suportat sessions de control parlamentari amb argumentacions absurdes i crítiques sense fonament. Les ha suportat estoicament –crec- amb l’esperança del que alguns interioritzin d’una vegada per totes que els temps han canviat, que ja no hi ha un fil directe entre el poder del govern i la direcció de la CCMA. Sospito que les reunions del Consell de la CCMA no són, per alguns, precisament un reflex de l’esperit de la nova llei i sí una prolongació del debat parlamentari. Sigui com sigui... gràcies per tot, Albert.

Enric Marin és un expert en polítiques audiovisuals i de mitjans de comunicació. L’Enric va donar aixopluc desde el seu càrrec institucional als experts que ajudaren a elaborar les lleis audiovisuals del país. És, per tant, un entes en la matèria. És, sobretot, una persona dialogant, oberta i preparada. No comparteixo algunes de les seves opinions sobre el paper dels mitjans de comunicació públics. I què? Fa un temps varem tenir la ocasió de debatre sobre el tema en un acte universitari.Però, malgrat les diferències, el seu tarannà dialogant i gradualista el fa una persona idònia per formar part de la direcció dels mitjans de comunicació públics catalans... Això hauria de ser així per damunt dels plantejaments partidistes i obstruccionistes que protagonitzen alguns...en sap del tema.