SOBRE EL PAPER DE L'OPOSICIÓ DAVANT LA CRISI....

La tisorada catalana

M’ha sorprès que un dels polítics més sensats que té la coalició de CiU, Josep Ma Pelegrí, hagi afirmat que les mesures anunciades pel govern de la Generalitat perjudiquen als catalans. En Pelegrí sap que això és fals, i que fent afirmacions d’aquesta índole s’alinea amb les tesis que predica la dirigent del PP català, Alícia Sánchez Camacho.
Volíem més autogovern i el tenim, i aquest fet ens permet prendre decisions de tota mena on no hi estan excloses les mesures impositives i les d’ajust en la despesa. Les decisions adoptades el passat dissabte pel govern no trigaran en veure la llum. Entraran en vigor aquest més de juny, fent evident la voluntat del tripartit d’assumir la seva part de responsabilitat en la lluita contra la crisi. En qualsevol cas, les mesures programades són només una part de l’ajust dels comptes públics. En vindran més, fins que la recuperació econòmica ens permeti tornar a la normalitat.
Passades les lògiques i legítimes crítiques dels primers moments fora bo que, a partir d’ara, totes les forces polítiques catalanes s’esforcessin en fer saber a la ciutadania el perquè de tot plegat, els seus orígens i la seva dimensió mundial.

El govern de la Generalitat compleix amb escreix allò que s’espera d’un govern autonòmic responsable. Ara és l’hora també de l’oposició. Esperem que els interessos partidistes de curta volada no afavoreixin discursos abrandats i populistes. No porten enlloc, i el que és més greu, deterioren la confiança del ciutadà en les institucions. Diguem-ho clar: cap govern sensat s’autolesionaria duent a terme tisorades i mesures dràstiques si aquestes no foren necessàries. El president Montilla ha dit al respecte : “si penséssim només en vots, no prendríem algunes mesures”...

Doncs bé: a l’oposició li toca ara fer país i no partit.