ARA ÉS EL TORN DE L'OPOSICIÓ

Sobre les mesures excepcionals

Algú deia ahir que governar a l’Europa en crisis del segle XXI implica necessàriament eliminar programes socials, aplicar polítiques laborals lesives pels treballadors i reduir les inversions públiques... Potser sí, però un servidor preferiria que els nostres màxims governants es moguessin en uns altres paràmetres. Per exemple: no estaria gens malament que aquells consellers executius i alts directius de les empreses de l’IBEX 35 –que enguany han cobrat una mitjana d’un milió d’euros- veiessin reduïts “solidàriament” els seus salaris. Com tampoc seria mala idea que els nostres bancs i caixes “socialitzessin” els seus beneficis en aquests temps de vaques magres. La fórmula: “que pagui més qui més té” em sembla magnífica i desitjo que el president Zapatero la posi en pràctica al més ràpidament possible...
Però, dit això, i en un altre ordre de coses, caldria aconseguir també que l’oposició d’aquest país fos seriosa i responsable, encara que només sigui per una vegada. Fins i tot a Portugal els partits opositors ens donen un bon exemple. El repte al que han de fer front en Rajoy, Mas i companyia, i en el que es juguen la seva credibilitat com a alternativa, és el de donar suport a les mesures adoptades per l’Executiu espanyol. Plantejar mocions de censura, predicar estranys governs de concentració nacional o demanar un avançament de les eleccions no serveix per a res, només fa soroll. Les mesures excepcionals plantejades pel govern Zapatero són precisament això: excepcionals. El govern es juga el seu futur electoral fent un exercici de responsabilitat política. Ara és el torn de l’oposició. Serà capaç de fer-ho?