ELS PECATS DE DURAN LLEIDA I CIA......

Duran el pecador

Acostumats a què en la política catalana les idees friquis arribin d’altres cantons, no deixa de sobtar la darrera ocurrència d’en Josep Anton Duran i Lleida. Suggerir a aquestes alçades del serial una moció de censura –encapçalada no se sap ben bé per qui- per donar lloc a un govern de concentració “nacional”, no deixa de ser una fricada. I amb quin programa econòmic? Amb quin cap de govern? Es preguntarà més d’un.
El pecat d’en Duran Lleida, lluny de ser venial és mortal. L’Església ens explica que quan els pecats són d’aquesta magnitud s’ha de visitar ràpidament el confessionari i fer una bona penitència, amb acte de contrició inclòs, per tornar a viure en gràcia de Déu.
No sé si ha estat la supèrbia, la vanitat o la luxúria ministerial insatisfeta el que ha portat a Duran a una proposta que ens duria, a tots plegats, a jaure sota els peus de Don Mariano. Vull pensar que no, que aquesta “transgressió verbal” simplement ha estat l’efecte secundari d’una nit d’insomni.
Diu també l’Església que tant l’enveja com la cobdícia es caracteritzen per un desig insaciable de poder. Al Purgatori de Dant, el càstig per als envejosos era tancar-los els ulls. Però, és clar, estem en ple segle XXI i ens podem conformar amb algun correctiu més refinat. Malgrat saber que tot serà una excusa falsa, n’hi hauria prou amb que l’Artur Mas digués que no comparteix les tesis del seu col·lega de coalició. Sempre té el recurs, i com a penitència, de deixar que en Felip Puig li dediqui un parell de paraules.
Pobre pecador ! Sense misteri ni ministeri.