LA FÈRIA D' ABRIL I ELS RONDINAIRES DE SEMPRE...

FIXACIÓ: LA FÈRIA D'ABRIL

Els convido a fer un petit experiment. Naveguin per Internet i vagin a la hemeroteca de qualsevol dels diaris del nostre país. Situïn la seva petició d’informació a finals del mes d’abril i busquin referències o articles sobre l’anomenada “Fèria d’Abril de Catalunya”.

Llegeixin aquestes notícies i els articles que els acompanyen i després consultin anys anteriors. Oh, sorpresa! comprovaran, com any rere any un grupet de persones –els de sempre- es dedica a criticar l’esdeveniment abans mencionat. Els arguments són els clàssics. Uns fan servir tesis antropològiques o musicals; altres critiquen el que consideren una despesa desorbitada en subvencions públiques; uns altres trien fer befa la política i el modus operandi dels polítics en el recinte, etc.

Un servidor de vostès es pregunta el per què d’aquesta fixació cíclica en vers un esdeveniment –ni millor ni pitjor que altres que tenen lloc al país- en que hi participen milers de ciutadans que paguen els seus impostos religiosament. Els hi bé asseguro que la ràtio subvenció/participació ciutadana de la fèria es menys elitista, més massiva i per tan més barata que moltes altres.

Sempre he cregut en aquella màxima que diu: “viu i deixa viure”. Les fixacions no són bones i les manies persecutòries tampoc. Qui vulgui Fèria d’Abril amb fanalets i rebujito que la gaudeixi en pau i sense complexes, a qui no li agradi que no hi vagi... i tots contens. Estic convençut que posats a criticar i fiscalitzar les subvencions culturals que es donen a Catalunya més d’un dels setciències crítics hauria de callar. Ho dic per allò tan conegut de la palla en el ull dels altres.