AL SENAT, QUI NO HI ÉS, NO HI ÉS COMPTAT

Qui és el canvi?

La proximitat d’un reguitzell de comtesses electorals, pràcticament encadenades les unes amb les altres en el temps, fa que la maquinària creativa de determinats partits intenti introduir en l’opinió pública missatges susceptibles de servir els seus interessos de partit. Tan és així que alguns, amb una imaginació “desbordant”, han començat a dir a tort i a dret que són el canvi. Artur Mas pretén ser el canvi a la presidència de la Generalitat. Quina novetat! Ell, precisament ell que després de fer figa a la política municipal ha transitat un munt d’anys, amb més pena que glòria, per diferents governs del president Pujol. Artur Mas és hereu de les velles polítiques practicades per CiU durant més de vint-i-tres anys. Ha estat una peça important del vell engranatge pujolià i arrossega els pecats, les servituds i, també, els silencis musicals. En el terreny autonòmic el canvi creïble a CiU podrien ser els Recoder, els Rull o els Vila. Mai en Mas.
Però, per reblar el clau dels despropòsits, i aprofitant els fets de la Diagonal, algú té la barra de dir-nos que el canvi a Barcelona es diu Xavier Trias. Encara ric! Xavier Trias, antic company de la colla juràssica dels Prenafeta, dels Alavedra, d’en Subirà, etc. Això és un canvi? Xavier Trias que ha fet tots els papers de l’auca política, passant d’un lloc a l’altre, practicant al Congrés el servilisme més exagerat al PP que s’ha pogut veure a la Carrera de San Jerónimo. Això és el canvi?

-Un tal Trias?
-Sí home, aquell candidat de la poma pagada pels donatius d’en Millet..
Xavier Trias, el cap de l’oposició sense idees al cap, que ha fet servir sense pudor tot allò de conflictiu que succeeix a la ciutat de Barcelona per arribar a l’Alcaldia... Això és el canvi?
CiU ens ofereix cares velles, idees curtes i antigues servituds.