A CiU LI FALLA LA MEMÓRIA

Sobre els bons... I els dolents

Hi ha qui diu que un dels errors del primer govern tripartit català va ser no explicar, a fons, com va trobar d’escurats els calaixos de la Generalitat. Molts encara ens preguntem el per què d’aquella omissió de llum i taquígraf. La polèmica i les crítiques al voltant de l’emissió de bons ha servit per recordar que el darrer govern de CiU –amb Artur Mas com a Conseller en Cap- va deixar un dèficit de més de 1200 milions que no es corresponia amb el suposat superàvit de 288 anunciat pels executius convergents. Però això avui és aigua bruta, però passada, i prou empastifat està el país, i enfeinada la justícia amb el cas Millet, com per remenar altres coses.
Dit això, no deixa de sorprendre les crítiques llençades des de la dreta catalana al voltant de la decisió del govern d’emetre bons d’inversió de la Generalitat per aconseguir liquiditat. Torpedinar una mesura d’aquestes característiques no fa més que generar incertesa i inseguretat sobre la salut financera de la Generalitat. Mal servei al país aquest, i més provenint d’una persona que opta a ser elegit president. Artur Mas sovint s’omple la boca de Concerts inviables i paraules adreçades als mercats i la societat civil. Faria bé doncs, en reflexionar i reconduir les seves crítiques.
En aquest projecte d’emissió de bons hi participen més d’una quinzena d’entitats (La Caixa, Banc de Sabadell, BBVA, etc.) que han manifestat la seva confiança en l’operació ideada pel govern. Així les coses, fora desitjable donar via lliure als bons i que callessin els “dolents”.