ERRORS I HORRORS DE CiU

De segona mà

Fa poques setmanes explicava en aquesta mateixa columna que els dirigents de CiU –a la vista d’algunes enquestes que els hi eren favorables- ja es rifaven entre ells càrrecs i conselleries. Fins i tot diuen que alguns, en Quico Homs, ja explica que es veu com a futur conseller d’Interior en substitució de Joan Saura. Error, greu error, més propi del compte de la lletera que no pas d’un polític que intenta arribar a la Terra Promesa després de travessar el desert de Wadi Rum. Però, els dies van passant i l’electorat comença a donar símptomes de moviment. La corba ascendent dels nacionalistes no sols s’ha aturat si no que dona senyals de descens i, la gent d’esquerres, veu venir de nou al llop i reacciona. Tímidament, és cert, però comença amb obres.
L’altre element usat ad nauseam pels cercles convergents, i mitjans de comunicació que els són pròxims, ha estat el suposat assassinat dels anomenats sectors “catalanistes del PSC”. Segon error. José Montilla ho va dir prou clar al Consell Nacional del PSC: tot el PSC és catalanista, desitja el compliment de l’Estatut i treballa per un encaix federal en Espanya. El president ha reblat el clau amb incorporacions com les de Montserrat Tura a la seva llista electoral...
Doncs bé, després de definir polítiques i triar candidats, potser ha arribat l’hora d’assenyalar tot allò de “ritornello” que presenta Artur Mas quan ens parla de què ell és el canvi. Felip Puig es canvi? Ho és Núria Gispert, Espadaler, Teixidor i Cia...? No! És clar que no. Són recanvis usats, gastats, de segona mà.