11 S...CiU PATEIX PÀNIC ESCÈNIC

EL GOVERN, ARA, AMAGA L’ESTEL

Coses de la vida. Sovint, en determinats mitjans de comunicació, fets rellevants són relegats a un segon terme i altres de significatius són obviats. Tot això depèn de qui sigui l’amo o el bon pagador de torn. Aquests darrers dies he trobat un munt d’escribes intentant matar, abans d’hora, el PSC. Ho han intentat per terra, mar i aire. Han dramatitzat fins la nàusea i han burxat en petites ferides per fer-les grosses. Aquesta agressivitat ja ha passat altres cops. No diré que hi estem acostumats, perquè un mai arriba a acostumar-se a certes mesquineses però, tant se val. La història sol demostrar que les grans corrents del pensament -com la socialdemocràcia, per exemple- no desapareixen de la nit al dia. Més aviat ressorgeixen com au Fènix amb vestits nous però sensibilitat semblant. La capacitat de reinventar-se de l’esquerra és proverbial. Doncs bé, alguns de tant mirar de blasmar i menysprear la gent que duu el color vermell al cor han obviat els drames dels que vesteixen de blau aixoplugats sota patriòtiques barres. Enlloc de retratar les contradiccions dels membres d’un govern de victimistes instigadors, que a l’hora de la veritat s’espanten i es fan els desentesos, callen. El veritable escàndol d’aquest 11 de Setembre és comprovar com la màxima autoritat del país actua com aquell famós Capità Aranya: que embarcava la gent a l’aventura i ell es quedava còmodament a terra ferma. Això han fet Artur Mas i la seva gent. Però l’obscenitat més gran de totes és aquella que els permet, sense rubor, aigualir el discurs i amagar l’estel sobre fons blau després de servir-se d’ell. Des dels rengles del catalanisme federalista no podem ni volem callar davant de tants despropòsits d’interessada matriu partidista. En un anunci televisiu de cerveses una cançó narra com a algú extravia un estel pel camí... Doncs bé, els del govern català enguany l’han amagat.