CiU TE UN PROBLEMA I ARTUR MAS UNA PROVA INSTITUCIONAL

Artur Mas i les temptacions

Algú ha escrit que CiU, quan s’acosta l’Onze de Setembre, planta la seva tradicional parella de ball “pepera” i s’acosta seductora a ERC. Aquest algú també es pregunta que farà la direcció dels convergents el dia després, el dia 12, abans de trucar a les portes del marianisme monclovita. Tornarà CiU a la matriu conservadora/retalladora, o s’endinsarà en les aigües procel•loses camí d’Itaca?
Aprofitant la sequera d’estiu i els efluvis de la Diada, la gent d’ERC han tirat l’ham per veure si el pinyol enragé de CDC arrossega Artur Mas a un Dragon Khan polític sense cinturó de seguretat i, quan això ha succeït, quan el conseller més arrauxat de tots ha dit públicament que el president agitarà l’estelada la gent d’ordre de CiU s’ha angoixat.
  Doncs bé, la coalició governant té, a curt termini, el dilema de com i amb quin barret anar a la convocatòria de l’ANC i, a mig termini, ha de triar amb qui fer un niuet polític capaç d’aguantar la legislatura un temps raonable. Sobre la mani? ja s’ho faran. La dita popular “qui juga amb foc al final es crema” sol fer-se realitat. Però, respecte a la política de pactes i aliances, crec que els estrategues convergents seran prou intel•ligents per repassar hemeroteques, la història recent del país i les tribulacions del Tripartit. Seran prou lúcids per detectar els embrions de la inconstància i l’ADN de les diferents forces polítiques catalanes. La cultura de govern no s’improvisa. Tots sabem com acaben els mariners que escolten cants de sirena i els Ulisses, malauradament, no sovintegen.