LA MANIFESTACIÓ,CiU I LES RETALLADES...

APOTEOSI OPORTUNISTA D’UN GOVERN COVARD

L’Onze de Setembre cadascú farà el que cregui oportú i li convingui. Faltaria més! Uns duran flors al monument, altres aniran al Fossar a cridar consignes fins a l’extenuació i molts s’ho miraran des del sofà de casa en tornar de la platja. Així són les coses. Així han de ser en un país democràtic. Llibertats i respecte per a totes les opcions.

Diuen que el nostre és un país petit. Potser sí però, sempre he pensat que la dimensió d’un país no s’hauria de mesurar mai ni per la seva demografia ni pel seu PIB, si no, més aviat per la seva capacitat d’enraonar (i raonar) al voltant de temes importants i cabdals relacionats amb el benestar dels seus ciutadans. I això, amics meus, a penes succeeix a casa nostra amb la profunditat que caldria. La crisi econòmica galopa, el govern del PP liquida els mitjans de comunicació públics mentre redueix les llibertats personals i aplica relacions laborals draconianes al temps que, inicia un procés de desconstrucció d l’estat autonòmic... I què fem nosaltres? Doncs, molt senzill, invertit el 80% del temps en discutir, declarar i contra declarar sobre el sentit i la pancarta que ha de presidir una manifestació que es preveu multitudinària. I el dia després? Obvi. La guerra de xifres estarà servida. Els Junqueras, López i Cia diran que un milió de persones han demanat la independència. La gent de CiU ho interpretarà com el suport indiscutible a la seva pastanaga anomenada Pacte Fiscal. Les esquerres veuran un clam contra les retallades i després, tots a casa a l’espera del debat de política general on Artur Mas farà senyals de fum abans de viatjar a Madrid. Però, tot això no seria massa greu si la vida quotidiana de les nostres residència, escoles i hospitals no es veiés afectada pel virus de les retallades que no cessa, que és present i que queda amagat per la polèmica política que generen els nostres mestres retalladors.

Aquest Onze de Setembre esdevé la prova més clara del que és capaç de fer un govern covard. És el paradigma de com amagar una nefasta gestió antisocial –de dretes- darrera una manifestació que sempre ha estat reivindicativa. Si els membres del govern Mas, o ell mateix, encapçalen la manifestació assistirem a l’apoteosi barroca de l’oportunisme polític que pretén amagar responsabilitats i centrifugar culpes. Però... Ai! Aquestes jugades de pissarra sovint acaben malament. El ciutadà sap qui retalla. El ciutadà sap quines polítiques i quina ideologia defensa cadascú. El ciutadà sap també qui, amb tots els diners del món, seguiria fent polítiques privatitzadores antisocials i conservadores. Per tot això, i moltes coses més, cal advertir al Govern que el bumerang ja vola pels aires, que alguna cosa els pot esclatar a les mans.