CONVERGENCIA I EL CAS PALAU-MILLET-CDC

JOSEP RULL I “LES EROSIONS”

Sempre he tingut una bona opinió sobre el diputat convergent Josep Rull. Em sembla una persona solvent i treballadora. Més d’un cop he dit que estava desaprofitat, que era mereixedor d’un paper més rellevant dins l’organigrama del seu partit. Fins i tot vaig arribar a pensar que podia esdevenir conseller en el govern d’Artur Mas, o portaveu parlamentari de la seva coalició. No ha estat així. Altres, no tan brillants, han ocupat els llocs. Malgrat tot, finalment, han pensat en ell per fer de secretari d’organització de CDC.

Per experiència pròpia puc explicar que aquest tipus de responsabilitat orgànica resulta poc agraïda i plena de situacions complexes. El secretari d’organització d’un gran partit –CDC ho és- acostuma a ser el dolent de la pel•lícula, aquell que disciplina als companys díscols i el que respon a les invectives més punyents del adversaris. També el que posa la cara quan cal marcar el terreny a personatges com Duran Lleida o donar explicacions, convincents, quan uns xicots de les joventuts fan una bretolada o diuen una inconveniència... Pot ser dur exercir, a consciència, el paper de Secretari d’Organització...

A la gestió de Josep Rull li ha arribat una de les primeres proves de foc quan ha hagut de valorar el fet que un jutge hagi imposat una fiança de més de tres milions d’euros al seu partit pel cas Palau.

I com ha reaccionat el flamant nou secretari d’organització convergent?

Crec que ho ha fet instintivament, sense reflexionar. És prou sabut que Josep Rull va iniciar la seva vida a les joventuts del partit. Allí li van inculcar una vella idea que és omnipresent en els gens de qualsevol nacionalisme. Li varen dir que tota adversitat, tot conflicte i tota divergència amb la formació -que pretén ser l’elegida dels deus per defensar Catalunya- és una cruel maquinació dels enemics de la pàtria i del seu destí històric.

Quan Josep Rull diu que l’oposició vol erosionar a Mas pel cas Palau-Millet s’equivoca de ple. Quan denuncia una maquinació anticatalana fa un mal servei al país. A hores d’ara la ciutadania ja ha interioritzat el que va passar amb Ferrovial i la línia 9 del Metro o la Ciutat de la Justícia... Tothom té clar el paper de la Fundació Trias Fargas i les cortines de fum que varen envoltar la Comissió d’Investigació parlamentària. Perquè perllongar l’agonia disparant perdigonades a tort i a dret?

CDC, el president Artur Mas i Josep Rull haurien de saber que l’erosió més abrasiva és la generada pel seus propis silencis. Les altres no van més enllà de ser petites esgarrapades pròpies (o impròpies) del combat polític.

El nou secretari d’organització convergent haurà d’aprendre que la pràctica de l’enroc no garanteix la immunitat del seu rei ni de la cort que l’acompanya.