CATALUNYA PRESONERA DEL CONTROL INFORMATIU ?



EL CALIFAT INFORMATIU DEL SENYOR HOMS

Les rodes de premsa del Consell Executiu del Govern Mas faran història. Mai com fins ara la veu, la imatge i els discursos del portaveu governamental, Francesc Homs, s’havien prodigat tant. Dia sí, dia també, les recomanacions, anàlisis i, fins i tot, amenaces a altres forces polítiques havien estat tan presents en les llars catalanes com ara. Hem passat de la fórmula practicada pel tripartit -consistent en els portaveus rotatoris- a la del portaveu que fa i desfà a plaer. Sovint anant més lluny que el mateix president de la Generalitat, sovint criticant als seus socis d’Unió esmenant la plana a la “racionalitat hispana” d’un Duran Lleida que busca espais.

El temps ens dirà si el fenomen Homs, la seva omnipresència, i l’autocensura que genera en alguns professionals de la ràdio i la tele públiques el consagraran com a un polític capaç o el condemnaran com a un impertinent comissari polític. Però, sembla ser que el califat informatiu que ostenta Francesc Homs (àlies “Quico”) no rau només en la seva persona. Diuen que està envoltat per una guàrdia pretoriana que marca, quan no intimida, els periodistes crítics que volen fer la seva feina. Un recent incident entre Josep Martí Blanch, secretari de comunicació de la Generalitat, i una periodista del diari digital Catalunya Press ha fet sonar el senyal d’alarma. Josep Martí Blanch, amb les seves observacions adreçades a la feina de la periodista en qüestió, va sobrepassar la frontera del respecte mutu i l’exercici de la llibertat d’expressió. Diuen que no és el primer cop que succeeix una cosa així. Diuen que el telèfon del senyor Homs fa sovint trucades orientadores a més d’un mitjà de comunicació. Fatal tot plegat per l’exercici de la llibertat d’informació i el pluralisme. Si a la contrareforma de les lleis de la CCMA sumem els favors adreçats a determinats mitjans privats i les pressions “al detall” sobre periodistes, podem arribar a la conclusió de què gairebé tot està contaminat. O no?