TRIAS FA TRAMPA AMB ELS TAXIS

TRAMPA-TRIAS-TAXI (TTT)

 Poca cosa ha fet l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, més enllà de seguir la senda traçada per l’anterior govern progressista de la ciutat. Pocs mèrits personals té com batlle si descomptem la circumstància que és un tipus "afable" i que ha aconseguit que alguns mitjans de comunicació, en lloc de fer-li la punyeta, l’ignorin o li riguin les gràcies. Això si, ell intenta vendre la vespa que tot va millor que abans quan, en realitat, res és el que sembla.

 Xavier Trias retalla serveis i polítiques socials, perdona al Govern de la Generalitat les inversions compromeses a la ciutat comtal a canvi d’un parell de plats de llenties farcides de pedretes. Si senyors, Felip Puig li presta quatre mossos al metro i ell ven la idea que la seguretat ha millorat al suburbà i obvia, sense rubor, la seva reubicació a l’epidermis, a peu de carrer. Per fer creure que la ciutat esta més neta rega a dojo durant el dia -abans es feia el rec de nit- i el personal rellisca o s’empastifa les sabates, les mitges i els mitjons... o es torça turmells.

 Però em direu, i amb raó, que això només són anècdotes de poca volada. D’acord, potser sí, però tema que miro d’en Trias, tema que se’m desvetlla postís o poc treballat. Fa pocs dies un periodista va escriure que l’equip de l’alcalde havia fet més pel sector del taxi en un any de govern que altres en una dècada. Discrepo. No senyors, el que s’ha fet durant aquest temps ha estat remenar el pastís sense que qualli la massa. I no quallarà perquè quan no es té clar el concepte de servei públic, o es pretén acontentar a tothom indiscriminadament, les coses grinyolen, peten, no surten bé. Els nous gestors del taxi metropolità varen convocar un referèndum per tal que el sector decidís un seguit de mesures per afrontar la crisi. Regulació horària, torns i dies de festa afegits varen ser objecte de discussió. La participació en la votació va girar al voltant de les 7000 persones. Fins aquí tot correcte però, poc temps després de la consulta, una allau d’al•legacions impugnant les mesures ho situen de nou tot potes enlaire. Més endavant es va decidir afegir dos dies més de festa per.. .poc després suprimir-los! Resultats de tot plegat: més confusió que mai entre els professionals d’aquest servei i una creixent desconfiança entre IMT i els taxistes. En l’actualitat no hi ha cap tipus de professionalitat, nord, ni rigor en els comandaments de la IMT. Prefereixen obviar el necessari interès general per tal de no enfrontar-se als conflictes inherents a qualsevol gestió d’àmbit ciutadà. Trist però cert. Recentment un estudi sobre la qualitat del servei del taxi a escala europea col•locava el de l’Àrea Metropolitana de Barcelona al capdavant del “ranking” continental. Arribar a gaudir d’ aquest prestigi internacional no s’improvisa, és fruït de molts anys de treball, negociació, legítimes lluites d’interessos i cura d’ un servei públic de qualitat. La gent de l’ equip Trias hauria d’espavilar-se i el senyor alcalde també. No es pot viure de les glòries i el treball del passat. Tard o d’hora la inoperància aflora, es fa evident, i la publicitat ja no serveix de res. I es que ,amics meus, amb Xavier Trias al capdavant de l’ ajuntament barceloní el color groc, tan tradicional dels nostres taxis, donarà pas al negre total de la desesperança. Trias fa Trampa en el món del Taxi (TTT).