JOSEP RULL I LES BATALLES DE CDC..

La wiquipèdia és un eina de consulta fantàstica, força suggerent i sovint aclaridora. Aquests darrers dies després d’escoltar i llegir les abrandades declaracions independentistes del nou secretari d’Organització de CDC, Josep Rull, he sentit la necessitat de repassar el terme “carn de canó”. L’enciclopèdia lliure ens diu al respecte:

 Carn de canó és un terme informal i despectiu per a referir-se als soldats que són considerats prescindibles i són emprats en primera línia per fer front al foc enemic. El terme s'utilitza generalment en situacions en què els soldats es veuen obligats a lluitar contra adversitats inabordables i tenint coneixença prèvia que patiran unes baixes altíssimes en un esforç per a aconseguir un objectiu estratègic.

Doncs, vet aquí que he pensat que la més recent manifestació d’aquest tipus de carn a la nostra terra ha estat adjudicada, en exclusiva, al bonàs d’en Rull. En Josep no para d’engrescar la tropa convergent de cara a una hipotètica batalla sense retorn. No se n’està un pel de fer carantoines als Junqueras de torn i mentre tant, els que manen de veritat, fan política amb majúscules per no esvalotar excessivament el galliner no fos cas que prenguéssim mal. D’això en sap un munt Duran Lleida. I és que, amics meus, un cop d’ull Butlletí del Parlament, o al Diario de Sesiones del Congreso, mostra qui és l’amic ideològic preferent de CiU. Ara toca soroll i unes quantes serps d’estiu per fer boca cara les reivindicacions de l’Onze de Setembre però dia a dia, a l’hora de la veritat, ambdós retallen amb les mateixes tisores i programa. Volen tenir-nos entretinguts. Desitgen que nosaltres parlem del que ells volen parlar...

Les fugides endavant de CDC, i la retòrica “enragé” de Rull, no lliga ni amb el temps de crisis que ens toca viure, ni amb la tradició possibilista de CiU, ni amb les preocupacions reals dels ciutadans. I és que a la "carn de canó" la gent del PP se la pren a conya i la conviden a no dir xorrades fruit de les calors estiuenques.

 Jo, en canvi, a Josep Rull només li recomanaria que cuides la seva imatge i una mica de contenció emocional...