SI- US-PLAU NO EM DESTREMPEU!

SOBRE LES CAMPANYES ELECTORALS

Els més optimistes sostenen que les campanyes electorals serveixen per acostar les propostes polítiques a la ciutadania; per estimular la bona gent per a que vagi a les urnes. També diuen que inviten a pensar i que tenen, com un dels seus objectius, fer conèixer i contrastar les diferents opcions partidàries. Altres, en canvi, somien números i breguen per reconquerir percentatges de vots orfes que no tenen un destí clar. Diuen tantes coses al respecte! I... s’ometen tantes.

  Crec sincerament que el ciutadà, en general, és curiós. Li agrada saber que hi ha darrera de cada sigla, projecte, mot, o candidat. El complau opinar amb coneixement de causa o, si menys no, no vol aparèixer davant d’amics i coneguts com una persona sense criteri. Vol informar-se i ser informat. D’acord però, és al voltant de les comtesses electorals quan, malauradament, el circ polític treu el seu pitjor espectacle al carrer. I, per cert, no sempre ho fa ni amb els millors guions ni amb les més rellevants figures o actors.

La crisi econòmica és aquí , la desafecció envers la política i els polítics que no resolen els temes de fons també. Viatgen plegats. Alguns pretenen que sublimem les frustracions del present prometent-nos una Arcàdia on no existiran les primes de risc ni les malalties del mercat. Ens venen el paradís sense adonar-se’n que les emocions temeràries, sense nord, deixen les cames fluixes quan arriba la crua realitat.

Doncs bé, ha començat la campanya electoral i, amb ella, la confusió entre càrrecs institucionals i candidats.

Ha començat la campanya electoral i, amb ella, la utilització partidista dels mitjans públics de comunicació, amb el complement habitual d’alguns privats agraïts.

Ha començat la campanya electoral i, amb ella, una publicitat institucional sota sospita en la que símbols i emocions estan al servei del govern.

Ha començat una campanya electoral i, amb ella, les moixaines als nens, les carantoines a les iaies, les visites exprés als mercats i els somriures profident ...

Ha començat la campanya electoral i, amb ella, les rodes de premsa reactives, buides, sense tema. És temps de repartiment de flors, globus, caramels i gadgets barats.

Ha començat la campanya electoral i, amb ella, els exabruptes ja són aquí. També els desafiaments, les insinuacions malèvoles i la guerra bruta via e-mail o piulada anònima.

Ha començat la campanya electoral i, amb ella, les promeses i mesures miracle, els missatges simples i lacònics adreçats més a les emocions que a la raó.

Ha començat la campanya electoral i, amb ella, s’acordaran els debats televisius a dos, tres o més. Debats encorsetats i pautats perquè ningú prengui massa mal. Guanyarà qui sigui capaç de col•locar la frase política més oportuna i encertada.

Ha començat la campanya electoral i, amb ella, els blocs electorals que els professionals dels mitjans de comunicació públics rebutgen i critiquen “ad nauseam”

Ha començat la campanya electoral que clourà, per variar, amb mítings farcits de banderes, serpentines, llums i artistes convidats.

Servirà tot plegat per estimular la participació? Les banderoles penjades als fanals encendran la curiositat dels nostres conciutadans? La publicitat ens farà llegir, encuriosits ,el programa d’algun partit? Suportàrem el tediós debat dels números dos de les llistes? Què en traurem del debat dels números u?...

Sovint la distancia entre el ciutadà i la política és quelcom més simple que el rebuig a la corrupció o a les promeses incomplertes... El desencís de molts també es complementa amb un ”déjà vu” gens engrescador i monòton.