ENTRE MAS I RAJOY

VA SENT HORA DE MOURE FITXA

La premsa conservadora espanyola que  es publica a Madrid brama i demana a Mariano Rajoy que actuï però, no pretén que actuï cercant el diàleg i l’entesa amb el govern català, no, sinó que ho faci imposant la veritat inqüestionable de la sacrosanta Constitució Espanyola. Mal assumpte quan els arguments són sols els de la lletra impresa fa un munt d’anys. Davant els esdeveniments de l’11 de setembre el govern de Rajoy es contradiu, si més no pretén jugar al polí bo-polí dolent. Margallo afalaga la cadena catalana i la vicepresidenta s’agafa al ferro roent d’un concepte tan equívoc com és el de les majories silencioses. Tot sembla indicar que l’executiu no vol moure fitxa per por a que, des de la caverna mediàtica, titllin al president del govern espanyol de ‘maricomplejines’ feble, silenciós i sense esma. Error, greu error el del PP, i el d’altres grups polítics sovint també, en no entendre que les societats són dinàmiques, canviants i fins i tot ‘líquides’ en aquest període que ens ha tocat viure de crisi econòmica i atur desbocat.

 A aquestes alçades de la pel•lícula, menystenir els fets del dia 11 no és sols amagar el cap sota l’ala sinó també una irresponsabilitat política. A Catalunya la majoria de mitjans de comunicació han apel•lat al seny, a trobar una sortida negociada del -ara ja sí- conflicte. La responsabilitat de moure fitxa recau sobre els presidents de govern català i espanyol a parts iguals. La pilota està sobre la teulada de Mas i Rajoy. Al meu entendre, la única fórmula màgica capaç de treure’ns de l’atzucac serà aquella que combini una certa dosis de flexibilitat amb altres que  comporten el risc de ser incomprès per alguns sectors. El preu del lideratge és precisament el d’haver de prendre decisions complexes, difícils. Calen tones de diàleg. Cal una negociació que contempli la possibilitat de fer una consulta legal amb tot tipus de garanties. Una consulta que permeti tant als partidaris del sí, com els del no (fins avui poc actius) exposar obertament les virtuts de la seva proposta i els desavantatges de l’altre opció.

Compte! Una consulta que hauria de garantir la imparcialitat del mitjans de comunicació públics - ara no és així- i uns percentatges de participació i decantament mínims per validar els resultats obtinguts. Senyors Mas i Rajoy, amb tot el respecte institucional que em mereixen, s’acaba l’hora d’amagar-se i justificar-se, cal moure fitxa. És el seu torn.