LA ‘BENEVOLÈNCIA’ DE TONI AIRA

Pels que no el conegueu prou us diré que Toni Aira és un periodista espavilat que en el seu dia va decidir doctorar-se en comunicació a la Universitat Ramon Llull, exercir com a professor, escriure articles a diferents diaris i intervenir com a tertulià a diferents mitjans de comunicació de casa nostra. Fa uns dies va publicar un article a les pàgines del Periódico en el que citava la meva etapa com a primer secretari del PSC barceloní. L’associava a l’època en què l’hegemonia socialista a la ciutat de Barcelona era un fet. Tot seguit ens explicava que res és etern, que les portes del desert estan obertes a tothom i que qui pretén triomfar ha de perseverar. Sàvies paraules que puc compartir al cent per cent, doncs també sóc dels que està convençut que qui vol guanyar ha de treballar i fer feina...

Però vet aquí que tot seguit l’amic Aira, en un atac de benevolència sense límits ens diu: “Xavier Trias ha teixit durant el seu mandat un equip compacte i de suport incondicional”. I, per reblar el clau –després de citar a Quint Tul•li Ciceró- ens lloa tot un seguit de col•laboradors d’en Trias començant pel seu cap de premsa, per acabar amb el regidor de Presidència, el tinent d’Alcalde adscrit al pinyol i uns escribes diversos. El món color de rosa que descriu Aira en el seu article clou amb una frase plena de tendresa, ens diu: “ells, en conjunt formen una verdadera xarxa”. La “benevolència” de Toni Aira envers a Trias esdevé en aquest moment espectacular.

Vostès em perdonaran però, no comparteixo la tesi que l’actual Alcalde treballa envoltat d’un equip compacte que sap el que vol i a on vol anar. No m’entretindré en repetir allò que diuen els diferents portaveus de l’oposició municipal consistent en dir que Trias no té projecte de ciutat, que improvisa i es contradiu sovint. Tampoc els parlaré d’obres o de gestió. No cal. Tan sols els diré, per exemple, que la suposada cohesió del govern municipal no és tal. L’amic Aira potser no sap que les relacions entre alguns regidors d’Unió i de CDC no passen pel seu millor moment. D’això Ardanuy i Ciurana en saben un munt. O que l’àrea d’Urbanisme, per exemple, ha batut records de cessaments i nomenaments, o que la guerra entre caps de gabinet és un fet... I què dir de les diferències de criteris i picabaralles a la sí del govern respecte Can Vias o els horaris comercials?

Sóc conscient que els temps estan canviant i que res és el que era. Les coses suposadament eternes han donat pas a altres d’efímeres, els oasis han esdevingut jungles i els sants patriarques pecadors. La vella política va morint lentament i emergeix una altra de nova i diferent. Tant se val si CIU decideix situar de cap de llista a en Xavier Trias o un sofà lidiant perquè la ciutadania els voti. Els caldrà, ens caldrà a tots plegats, jeure a un divan per confessar al psicoanalista quines són les nostres angoixes per assumir-les i així, potser, poder tornar a començar.

 

Publicat a El Periódico 15 agost 2014