CONGRÉS I PRIMÀRIES

MANIFEST MILITANS EN PEU-CAT

 La política espanyola viu un dels moments més crítics dels darrers temps. La continuïtat del Partit Popular al capdavant del govern de Madrid s’ha pogut materialitzar mitjançant el suport directe de ‘Ciudadanos’ i l’abstenció dels diputats socialistes a la investidura. La resultant de ambdues accions vaticina una legislatura tan convulsa com continuista en el terreny polític i social. És evident que, amb el nou equip executiu de Mariano Rajoy, les retallades econòmiques i els atacs a l’Estat del Benestar estan garantits. La restricció de llibertats individuals i el conflicte territorial també. A escala europea les perspectives tampoc son gaire esperançadores per als progressistes a causa de l forta embranzida de l’extrema dreta i de populismes de tota mena. Les incerteses ens acompanyaran i s’endevina, en l’horitzó, una conflictivitat social impregnada d’una certa virulència. L’esquerra en general - i la socialdemocràcia en particular- hauran d’afrontar reptes que posaran en entredit la seva pròpia raó de ser. 

Actualment, en l’escenari polític espanyol, a causa de la debilitat manifesta del PSOE, esdevé difícil esbrinar qui és el protagonista de l’oposició en primer terme. Arrel de les darreres picabaralles parlamentàries, tot sembla indicar que algunes forces politiques es reserven, per a ells, la patent de l’espectacle en un intent d‘acaparar l’atenció dels mitjans de comunicació i el vistiplau de l’electorat.

 Per altre banda els conflictes, les contradiccions i creuament de retrets protagonitzats pel PSOE al llarg dels darrers mesos han col•locat al socialisme espanyol en una situació de ‘fora de joc’ difícil de suportar per als seus militants i electors. Les solucions aportades per tal de superar els problemes no són, ni han estat, satisfactòries. L’activitat política sota la mirada de una Gestora no és el més adient per a un partit amb vocació de govern i anhel de canvi social. La dilació en el temps dels problemes lluny de esvair-los, els agreuja. Els socialistes sabem per experiència que interinitat implica indefinició i aquesta, sovint, comporta absència de propostes i manca de criteris politics per afrontar la realitat.

 Per tot plegat, i per què l’Espanya d’avui precisa una oposició socialista sensata al servei de la ciutadania, urgeix acabar amb la interinitat, definir un projecte polític i vertebrar una direcció executiva sòlida. És en aquest sentit que militants del PSC, de diferents procedències i sensibilitats, afirmem que convé, al més aviat possible, la convocatòria d’un Congrés Federal del PSOE amb l’objectiu de triar una nova direcció del partit, al temps que s’activa un procés de primàries per a designar un nou/va secretari/a general. Donem suport a aquesta iniciativa conscients que no s’entendria un socialisme català desvinculat del socialisme espanyol, ni un socialisme espanyol sense la sensibilitat específica del PSC. No estem disposats a renunciar a una història conjunta que ha estat capaç de garantir la cohesió de la societat civil catalana al llarg de les darreres dècades. Confiem en les gestions de l’executiva del PSC adreçades a aconseguir una relació òptima, fluïda i fraternal amb el PSOE, al temps que continuem donant suport al treball dels nostres parlamentaris a Madrid.

Els impulsors d’aquest Manifest estem convençuts que el PSOE és un partit imprescindible per tal de garantir el joc democràtic a Espanya i fer possible la seva governabilitat. En aquest sentit ens comprometem a treballar, sense defallir, per retornar al socialisme de casa nostra el rol que li correspon, allunyat de personalismes i interessos particulars