COMO ESPAÑA... TODO DE ACUERDO CON EL DERECHO

 

GUANT DE SEDA

 Sovint hi ha una raó o una bona excusa per prendre decisions. Uzbekistan ha estat el país convidat del B-Travel de Barcelona, que s’ha celebrat amb força èxit aquest passat 20, 21 i 22 de març. Amb una extensió de 450.000 quilòmetres quadrats i gairebé quaranta milions d’habitants, l’Uzbekistan emergeix com un dels destins turístics més sol·licitats dels últims anys gràcies al seu llegat històric en la mítica Ruta de la Seda, que connectava la Xina amb el Mediterrani, les seves ciutats llegendàries com Samarcanda o Bukharà, la capital Taixkent i la seva impressionant arquitectura islàmica. A més, el país asiàtic està impulsant el turisme de natura, ja que compta amb grans deserts, paisatges muntanyosos i estepes. Però no només això. Més enllà d’altres consideracions de política interna, aquest país practica una acció exterior de «guant de seda». Aquest fet, en plena bogeria Trump, és d’agrair. Uzbekistan manté una política exterior pragmàtica: no pertany a cap bloc militar, rebutja bases estrangeres al seu territori i prioritza la sobirania, la no ingerència i la solució pacífica de conflictes. Busca equilibrar les seves relacions amb totes les grans potències mentre es concentra a crear un «cinturó de bona veïnança» a l’Àsia Central i impulsar la integració econòmica regional.  La Xina és el seu principal soci comercial i inversor (aproximadament el 40 % de les inversions estrangeres el 2025), amb una forta cooperació en infraestructures com el ferrocarril Xina-Kirguizistan-Uzbekistan, energia verda, automoció elèctrica, indústria i tecnologia. Amb Rússia manté lligams històrics i econòmics, tot i que guarda distàncies. Practica un acostament creixent amb la Unió Europea per atraure tecnologia, inversió, visitants i diversificar socis. Amb Turquia també manté forts lligams. Davant els conflictes bèl·lics adopta una neutralitat activa: respecta Palestina, recolza la solució de dos estats i ha enviat ajuda humanitària. En resum, Uzbekistan es posiciona com un actor autònom, responsable i equilibrat a Euràsia, en una línia que té molts punts de coincidència discursiva amb la política exterior d’Albares i Pedro Sánchez: fermesa i «guant de seda».