VISCA LA RUMBA!

 

EL ‘VENTILADOR’ DE LA RUMBA

 Quan les aspes d’El Molino barceloní s’il·luminen al Paral·lel ningú mol blat, però la seva lluor dona vida a la ciutat, a la seva gent i a la cultura popular. Si aquesta circumstància puntual té lloc perquè un moviment ciutadà està compromès amb una causa tan justa com festiva, el fenomen adquireix una rellevància especial. I això és el que va succei el passat diumenge a la ciutat comtal. Quan la Plataforma per la Defensa de la Rumba Catalana, amb el suport incondicional de mitjans de comunicació com Ràdio 4 i Televisión Española, és capaç d’organitzar amb èxit una marató de rumba, és que s’han fet les coses bé. Dotze hores ininterrompudes de música rumbera amb l’aforament complet del local, obligat a organitzar torns, és l’exponent d’un èxit i d’una il·lusió col·lectiva. La reivindicació perquè aquest gènere musical, creat per la comunitat gitana de Barcelona, sigui considerat per la Unesco com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat gaudeix de bona salut i avança. El Parlament de Catalunya i el Congrés dels Diputats ja van aprovar en el seu moment resolucions al respecte. Però permeteu-me que, més enllà d’aquest anar i venir de peticions entre institucions, posi en valor el que va passar a l’escenari d’El Molino. Per les seves taules van desfilar un bon nombre de grups i cantants que, de manera altruista, sense cobrar ni un cèntim, creuen que aquesta manifestació de cultura popular ha de ser valorada a nivell mundial. A la marató rumbera no hi va faltar la saga dels Pubill, les noies de Maruja Limón ni el record i les cançons d’en Gato Pérez. Tampoc no hi va mancar el suport explícit de l’Ajuntament i de la Generalitat, però el més rellevant d’aquesta marató va ser la seva voluntat de ser i de repetir l’esdeveniment l’any vinent de nou de la mà de Ràdio 4 i TVE. Vint-i-quatre hores ininterrompudes de «ventilador», de rumba catalana, podrien posar a ballar la Unesco per que “Barcelona tiene poder”.