QUÉ SON ELS THERIANS?

 

 

  Poca cosa nova sota el sol. No és la primera vegada, ni serà l'última, que l'ésser humà es disfressa d'animal o actua com a tal per adquirir les fortaleses d'altres espècies, practicar un ritual sagrat o satisfer el seu ego. Hi ha mil documentals, a disposició dels interessats, sobre les danses amb màscares de jaguar o àguila de les tradicions mesoamericanes; o sobre els ossos i llops propis de les tradicions siberianes o nòrdiques. A Espanya, les mascarades asturianes dels Sidros porten al cap «les melenes» o un cucurucho fet de pell de ovella, acompanyant la disfressa amb una cua de guineu o elements similars. Això dóna a l'individu un aspecte híbrid humà-animal, amb un toc salvatge i pelut. Els therians moderns que fan servir màscares i realitzen moviments animals pels carrers i places de les nostres ciutats es poden veure com una versió individual, secularitzada i psicològica del que en moltes cultures antigues va ser un ritual col·lectiu i sagrat: el xaman/ballarí es posava la màscara per transformar-se temporalment en animal durant el ritual. El therian actual, si va de debò, es posa la màscara —o simplement es mou com el seu animal— per deixar sortir / reconnectar amb la bèstia que ja sent que porta dins permanentment. Per a molts d'ells l'objectiu —conscient o inconscient— és semblant: connectar amb trets que senten que els falten o que anhelen aconseguir en el món humà (llibertat, instint pur, força, sensibilitat, lleialtat de rajada, etc.). El moviment animal o la màscara els ajuda a sentir més intensament aquesta connexió. Guineu, gat, gos o cavall tant se val... Potser avui no estaria comentant això si no fos perquè el cap de setmana passat, a les immediacions de l'Arc de Triomf barceloní, una concentració de therians —uns tres mil— va acabar amb aldarulls i enfrontaments violents amb la policia. El proper dia set de març està prevista una altra concentració a Tarragona de la qual ningú sap quin caire prendrà. No serà pas un servidor vostre qui jutgi la bondat o la banalitat del fenomen therians; és clar que no, tan sols suggereixo reflexionar sobre el que sorgeix al si d'algunes xarxes socials i sobre la seva repercussió en la joventut. ¿El dels therians és una moda passatgera, una expressió personal en què primen les emocions en la recerca d'identitat, o és un símptoma d'alguna cosa més preocupant?