Tornar a mirar als ulls

El PP ha triat la via dura per conquerir de nou la Moncloa. Puntualitzem. El sector dominant dels populars ha triat el camí de la crispació i de l’enfrontament sostingut perquè creu que li pot facilitar un retorn ràpid al govern d’Espanya. Se’ls en foten els efectes col·laterals. No els preocupa que la cohesió social i les relacions intercomunitàries es deteriorin. No els treu la son que la convivència cívica s’afebleixi o que els boicots als productes catalans afectin la nostra economia i que, de retruc, es posin en perill centenars de llocs de treball. Tampoc els neguiteja fer un ús mesquí de la llengua, de les llengües, per erosionar governs –d’aquí o d’allà- si poden obtenir uns grams de mal humor ciutadà i una possible renda electoral. Molt trist i patètic, tot plegat. Després sempre hi ha qui es pregunta sobre les causes del descrèdit de la política o sobre l’allunyament del ciutadà de les coses públiques. Per a la colla dels Rajoy, Zaplana i Acebes, el fi justifica els mitjans, malgrat que aquests provoquin l’esterilització de la democràcia. Però ho sabem tot. Sospitem les raons d’aquests despropòsits i d’altres que hauran de venir aviat. Al front, a la direcció del PP, s’hi han instal·lat els sectors més cavernaris de la dreta espanyola. Ells saben, en són conscients, que una sortida positiva de l’Estatut de Catalunya i una pacificació del País Basc comportarien un llarg període de governança socialista arreu de l’Estat. Ho saben i ho temen. Solament així es pot arribar a comprendre, que no justificar, la bel·ligerància radical de la direcció del carrer Gènova. La cúpula Popular sap que molts dels seus no comparteixen llur estratègia, que estan a l’aguait per prendre el relleu amb uns paràmetres polítics més “civilitzats”. Els Gallardón, els Feijoó, els Camps o els Piqué pateixen turment en silenci pregant Déu per treure’s del damunt els “Santiago y cierra Espanya” en forma de Zaplana o Acebes. Però, després del que està passant a Catalunya, la pregunta és: Piqué i a la seva gent podran tornar a mirar als ulls els catalans? Crec que no. Val més que pleguin. El poble els ho agrairà.