Quan passi tot ...

Quan passi tot, quan l’Estatut hagi estat aprovat en referèndum, quan puguem mirar les coses amb una mica de perspectiva, caldrà analitzar les actituds i les paraules de tots els protagonistes del procés. I caldrà fer-ho, no sols sobre l’evolució dels diferents posicionaments polítics, sinó també al voltant d’aquells que han cercat o han obtingut rendiments partidaris inconfessables i mesquins. N’estic segur que llavors sortiran a la llum els cops baixos, les puntades de peu sota la taula, la rumorologia difosa amb mala intenció i altres moltes subtileses similars. En l’estadi de tramitació estatutària en què ens trobem, tot sembla indicar que alguns estan més interessats a fustigar els adversaris i competidors que a sumar esforços per aconseguir arribar a bon port. Convergència i Unió, i Artur Mas, es desviuen no pas per incorporar tothom en l’acord, sinó per fustigar ERC. Malden per propagar la inviabilitat del tripartit tot criticant, de passada, el president Maragall per suposada inacció. Aquestes actituds no són bones per al país. Quan els dirigents de CiU afirmen que els republicans tenen una actitud histèrica, tanquen portes a facilitar una opció final serena i pragmàtica per part d´Esquerra Republicana. Generen desconfiança entre els ciutadans, i molta confusió. Tan difícil és intentar caminar plegats un parell de mesos fins a resoldre el tema estatutari? Tanta pressa hi ha entre la gent convergent per erosionar el govern tripartit? Potser caldrà recordar que els impacients d’ara són els mateixos que fa poc exigiren el no avançament de les eleccions. Carregar irresponsablement contra tothom, com ha fet Mas, és poc elegant i traspua inseguretat i necessitat d’autoafirmació. Un altre, en la seva pell, prepararia un bon argumentari; perquè, quan passi tot, haurà de donar explicacions a molta gent... O no?

Article publicat pel setmanari "Actual"