Compte amb la TT! És la Trampa Trias

Sota el somriure d’un venedor de vegades s’amaga un mal producte, un producte caducat o d’escassa qualitat. Sota el gest i el somriure d’en Xavier Trias -més enllà de la seva vàlua personal que no discuteixo- què hi ha? Us ho diré amb franquesa: una trampa, la trampa Trias, la TT. Tots sabem que el candidat convergent a l’alcaldia de Barcelona és un polític amortitzat. El seu aterratge a les llistes municipals és el darrer capítol d’un llibre que altres ja han escrit abans que ell. Molins, Cullell, Roca, tots varen passar per aquest tràngol amb sort similar. Tots varen intentar capgirar els resultats electorals que han donat en la nova democràcia l’alcaldia de la ciutat a les esquerres. I, com és sabut, aquests intents s’han saldat sempre amb la derrota. La dreta ho intenta de nou amb Trias i ara ho fa amb el somriure trampa amb la “bonhomia” que fa veure que ha traspuat. Però compte! Qui és Trias? A qui representa? Què ha fet en política fins el dia d’avui?

Sota el seu suposat discurs socialdemòcrata s’amaguen les propostes de la dreta i un bon grapat de complicitats amb la gent més reaccionària d’aquest país. Ell va ser l’articulador, l’artífex a Madrid, com a portaveu parlamentari, dels acords amb el PP. A Barcelona ho tornaria a fer per tal de tenir entre les seves mans la vara d’alcalde. No ho dubteu. Al llarg de la història del nostre país el polític convergent que posseeix el rècord de votacions coincidents amb el Partit Popular és ell. Trias ha estat el principal còmplice del PP durant l’època Aznar i entre els seus èxits figura el sistemàtic menysteniment de la ciutat de Barcelona i un nombre espectacular d’entrebancs a les peticions de la ciutat. Sota el somriure trampa també s’hi amaga el seu gris període de Conseller de la Presidència. Aquesta època tampoc va ser positiva per a Barcelona. Això sí, com a Conseller es va prodigar en el tracte afable a determinades persones, són molts els que li deuen favors personals, però desde l’òptica general, des de la política, la seva trajectòria dins el govern va ser negativa i és clar, quin és el cementiri d’elefants del món convergent? La llista municipal de la nostra ciutat.

En l’Ajuntament de Barcelona la seva acció opositora s’ha construït no en base a la vertebració d’un discurs propositiu sinó sobre la suma crítica i aleatòria de les problemàtiques del dia a dia. CiU i Trias no tenen discurs ni model de ciutat. Passeja per les entitats venent als veïns un paradís idíl•lic exempt de realisme. Trias no dona respostes reals als problemes dels ciutadans perquè obvia les dificultats proposant meravelles virtuals que sap que no haurà gestionar ni executar mai. Amb elles i amb el seu somriure i posat trampa passa el rasclet, a la recerca de vots.

Amics, socis, camarades... nosaltres no ocultem les dificultats de gestió que té una metròpoli com Barcelona. Sabem que els nous reptes emergents ens col•loquen en situacions difícils i complicades, sabem que sovint ens equivoquem. D’acord, però tenim un excel•lent full de serveis, la ciutat té èxit i volem contribuir a la seva millora encara més. Pensem que perquè la ciutat continuï progressant necessita que al seu front hagi la continuïtat d’un govern d’esquerres. Per aconseguir tot això cal desactivar, entre moltes coses, els somriures trampa. Som-hi!