Barcelona la desitjada

Darrer congrés del PSC de Barcelona

He llegit a “La Vanguardia” els continguts i les idees exposades a la ponència política del congrés de Barcelona d’ERC. M’han sorprès. He trobat, entre línies, una ERC escassament governamental, interessada i poc de fiar. No sé si tots els republicans barcelonins pensen el mateix. És sabut que les picabaralles internes han estat sempre presents en aquesta formació. La unanimitat de criteris al voltant de la figura d’en Jordi Portabella no ha estat mai una constant. No sé si darrera d’aquesta posició que reflexa el titular del diari “ERC no apuesta por Clos” hi ha el desig de trencar una coalició d’esquerres i passar a la vorera de la dreta. No ho sé, espero que no. En tot cas em sembla lleig oferir-se, a priori, al millor postor. A ningú se li escapa que això implica sembrar la desconfiança entre els actuals socis al temps que un es retrata davant dels que podrien ser-ho en el futur.

Barcelona és una ciutat complexa, variada i farcida de múltiples sensibilitats. Aquestes característiques fan precís que els aspirants a governar-la –i més els candidats a ser alcalde- estiguin investits, tant ells com els seus partits, d’una certa dosis de transversabilitat. I d’això, a hores d’ara, no en pot fer gala tothom. És possible que amb el pas del temps Esquerra guanyi centralitat, no ho discuteixo. És probable que les responsabilitats de govern i la comoditat del cotxe oficial aconsegueixin apaivagar alguns tics de caire extraparlamentari que tenen les seves bases. Esperem-ho. Dit això, és obvi que la posició central que reclama la ponència congresual dels republicans no s’aconseguirà llençant anatemes envers els altres si no sumant voluntats. A tall d’exemple, l’agressivitat manifesta d’en Portabella adreçada a IC sols s’entén per la seva obsessió en convertir-se en la única frontissa possible a l’Ajuntament de Barcelona. Un pèl presumptuós tot plegat. Perquè, posats a parlar sobre futures aliances: ha meditat ERC al voltant de l’idea, que cada cop defensen més ciutadans, consistent en que per fer política seriosa fora més útil un acord entre Clos i Trias? Hi ha qui fins i tot diu que aquest acord no tindria perquè excloure a IC...
I és que, posats a pensar en el be de la ciutat, tothom pot tenir idees brillants. Malgrat tot sóc dels que pensa que encara és massa d’hora per a exposar-les i que alguns tenen massa pressa per singularitzar-se. Ara toca seguir governant.