Una ordenança contaminada

Sovint els principals agents dissuasoris de la participació ciutadana en els afers públics són els mateixos que diuen defensar-la. Sovint grups reduïts de persones –avantguardes actives i ideologitzades- s’atorguen la representació dels moviments associatius i pontifiquen amb les seves veritats revelades, dispensen certificats de democràcia i qualifiquen sense pudor la bondat o maldat intrínseca de les accions dels governs. Aquests molt sovint són acusats d’estar subjectes a interessos obscurs. Així, els únics processos participatius “democràtics” són els que ells generen, i tots els altres que no homologuen esdevenen succedanis adulterats per la menjadora de les subvencions o el folklore. En Francesc-Marc Àlvaro deia fa pocs dies que el debat sobre les ordenances està contaminat per una insuportable filípica pseudoalternativa construïda sobre grupuscles actius molt respectables, però que –mala sort, nois!- no representen la majoria social que desitja solucions ràpides i eficaces. Els governants que arriben al poder ho aconsegueixen després d’interpretar els desitjos d’amplis sectors populars; la gent espera d’ells seguretat, rigor i defensa dels interessos generals, entre els quals, en l’àmbit de ciutat, hi ha la preservació de l’espai públic. A hores d’ara tots sabem que al voltant de les noves ordenances s’ha orquestrat una interpretació exagerada de la seva duresa i una utilització malèvola de temes com la mendicitat i la prostitució. A la moguda de les ordenances, s’hi ha acostat gent amb interessos varis. Els grups de l’oposició ho han fet per desgastar el govern municipal dient que no és capaç de resoldre els problemes de l’incivisme, que ells ho farien millor. Alguns socis de l’alcalde Clos, per singularitzar-se i revestir les seves polítiques amb un vernís de sofisticada innocència “progre”, s’hi oposen. Els perd l’estètica. El grupusclisme antisistema ha trobat en aquesta polèmica una excusa per a la lluita contra tot. Per a ells això justifica l’aldarull, les pintades del MNAC o les destrosses d’un local del PSC... Que pactin i modifiquin el que calgui, però les noves ordenances han de garantir una aplicació efectiva de la norma que permeti l’equilibri entre el dret a gaudir de la ciutat i l’exercici de la resta de drets, entre ells el del descans i del gaudi de l’espai públic.