Dos anys de millores

Vàrem dir que els ciutadans notarien la diferència entre l’anterior govern de CiU i el Govern catalanista i d’esquerres, i hem complert. Després de 23 anys de govern nacionalista i de dretes -vuit dels quals purament de dretes, en conxorxa amb el PP- Pasqual Maragall i el seu equip van arribar, ara fa dos anys, a la Generalitat. Dos anys no és gaire temps, per a un Govern que havia de suportar tantes inèrcies d’un passat tan feixuc. Però en tot cas, han estat suficients per deixar clar que les coses es podien fer millor, i que nosaltres –PSC, ERC, ICV- som les més indicats per fer-les millor.
El salt qualitatiu ha estat espectacular: al mateix temps que es redactava, per fi, un nou Estatut, s’han impulsat canvis que ens han portat a invertir més de la meitat dels diners públics en Salut i Educació, dues de les preocupacions més fonamentals de tots aquells que volen una bona atenció sanitària sempre que la necessitin i per a tots aquells que volen per als seus fills escoles de qualitat i que no discriminin en funció dels ingressos de la unitat familiar. Queda molt per fer, és cert, però en dos anys hem començat a caminar molt decididament en aquesta direcció. A més, hem incrementat la inversió en Cultura a uns nivells mai vistos al país, i hem apostat per la seguretat amb el desplegament, tan ràpid com exitòs, dels Mossos d’Esquadra a la ciutat de Barcelona.Mentre anàvem fent totes aquestes reformes, el soroll ha estat constant. De vegades, era tan fort que els ciutadans amb prou feines han pogut escoltar els avenços que ha fet el seu Govern. És normal que hi hagi reticències als canvis, especialment tenint en compte que el model anterior, de CiU, estava tan arrelat i tan acartronat que per modificar-lo calia trepitjar uns quants ulls de poll. Això potser desgasta electoralment a curt termini, però segur que els ciutadans i ciutadanes acabaran valorant molt positivament la feina feta, que és molta i bona. Temps al temps: la paciència és bona consellera, i aquest Govern en té tanta com il·lusió per seguir treballant pels catalans i les catalanes, que és l’única manera vàlida de treballar per Catalunya.